Feliç aniversari, fa poc «El pont dels jueus» feia 10 anys.

Sí, el 2017 feia 10 anys. I es continua venent. L'any passat va venir molta gent a fer visites a Besalú, per passejar per les pàgines del llibre, diguéssim.

S'ha convertit en guia turístic?

Que ja ho era! Amb 14 anys feia de guia turístic a Besalú, per fer quatre calés. Així em vaig interessar per la història medieval del poble i va néixer El pont dels jueus.

Entenc per què va dedicar una novel·la a Besalú. Ara en dedica una a Jean Leon perquè li agrada el vi?

L'embrió és el mateix: em pica la curiositat per un personatge, i m'hi capbusso. I agafo el lector de bracet i me l'enduc.

Però quin va ser aquest moment?

En un dinar de cinc escriptors per un especial que un diari preparava per Sant Jordi, ens van servir una ampolla de vi Jean Leon. L'amo del restaurant ens va dir que darrere un Jean Leon hi havia una història que es podria adaptar a una novel·la.

No en sabia res, d'ell?

Ni coneixia el vi, ni coneixia el personatge. Ens van explicar la història d'un tal Ceferino Carrión, natural de Santander però veí de Barcelona, que amb 20 anys va als EUA de polissó en un vaixell, es canvia el nom, i a Los Angeles coneix Sinatra, James Dean, Marilyn Monroe, Pau Newman... I vaig dir: perdona? Jo ho vull escriure!

Va ser més ràpid que els altres quatre escriptors de la taula?

Els vaig demanar permís. Em van donar via lliure, tenia la seva benedicció.

Així no va haver d'escriure amb presses per si se li avançaven.

És clar, vaig poder veure un documental, parlar amb la germana, amb el fill, vaig saber que havia aixecat unes vinyes al Penedès... Vaig poder accedir a informacions de primera mà fabuloses. Era molt llaminer escriure sobre algú que tenia un peu a Hollywood i l'altre al Penedès.

Es creuria algú que ve d'Amèrica i explica que es fa amb la crème de la crème

He, he, d'entrada no, si no té res que ho demostri. Avui m'ensenyaria selfies amb en George Clooney, però en la seva època no. La seva germana em deia que no es creien les històries que els explicava, però llavors els portava al seu restaurant de Hollywood i veien que Paul Newman, Rita Hayworth, o Liz Taylor el tractaven amb aquella familiaritat, quasi veneració...

Com ho va aconseguir?

Perquè es van conèixer quan tota aquesta gent també va arribar a Hollywood a buscar fortuna, igual que ell. Aquestes celebrities també donen valor a l'amistat, no són cabres boges que quan arriben a dalt s'obliden de tot. Tenia inclús servei a domicili per a les estrelles, va servir el darrer sopar a Marilyn Monroe.

Se li va posar malament, sembla ser.

(Riallada) No crec que morís d'això. Jean Leon va explicar que a casa de la Marilyn hi havia algú famós de la societat americana.

Hollywood de l'època daurada... espero que hi hagi sexe, al llibre.

N'hi ha, però de manera tangencial. Una de les seves qualitats és que sabia guardar secrets. Va tenir amants, és clar.