La primera novel·la del procés havia de ser inevitablement còmica: «Fora de la galàxia». L'ha escrit Nando Zanoguera, veterà periodista de Catalunya Ràdio, que la presenta dilluns a les 19 h a l'ajuntament de Girona

Fora de la galàxia? A veure: Europa vol o no vol Catalunya?

Europa no ens vol en les circumstàncies actuals. És a dir, no ens vol si abans no hi ha un pacte amb Espanya. Si Espanya no vol, Europa no ens vol. Europa no es mullarà per una situació que li aportaria més desavantatges que avantatges, i a més està formada per estats que estan governats per partits semblants al PP. Per tant, són més aliats d'en Rajoy que de la causa catalana.

I si hi hagués un pacte Catalunya-Espanya?

Si hi hagués un pacte, si Espanya volgués, Europa acceptaria Catalunya.

I vostè, vol aquesta Europa?

Aquesta Unió Europea necessita molts canvis, perquè originàriament es va crear per a garantir la pau, i durant molt de temps va créixer pel soft power, és a dir que era una atracció per als països que estaven en conflicte, Europa era la garantia de pau. L'independentisme confiava en això, i Europa no és que ja no ho defensi, però no està en condicions de defensar-ho tant.

Les últimes notícies semblen indicar que comença un procés-bis.

Crec que el 21 de desembre va acabar una pantalla, com es diu ara. Ara comencem una altra cosa que no sé quin nom té, procés-bis estaria bé. Jo em vaig curar en salut, i a la novel·la parlo del post-post-post-post-procés, perquè no sabíem en quina fase del procés estàvem.

Deu ser arriscat novel·lar el procés, perquè cada dia passen coses que eren impossibles d'imaginar.

És arriscat si escrius una novel·la basant-te en el procés real. Però la meva és una història inventada, el que passa és que té tots els elements i personatges reals. Un hi troba aquell escenari real, aquella frase que va ser pronunciada... Sigui el procés, el procés bis, el tri o el tetra, hi ha una sèrie d'ingredients que són els mateixos. El procés no es crea ni es destrueix, únicament es transforma.

No troba fets reals del procés, que pensa que mai haurien sortit de la seva imaginació... ni de la de ningú?

Sí, d'això me'n vaig adonar fa temps. La història dels piolins, per exemple, tenia tants elements humorístics que em va fer molta ràbia que no se m'acudís. Tots teníem al cap els tancs entrant per la Diagonal, i al final van ser vaixells amb un dibuix d'en Piolin. Això és insuperable!

Els catalans vam ser enganyats pels nostres polítics?

Crec que hi va haver un punt d'ingenuïtat. Perquè hi hagi un engany hi ha d'haver deliberació, i no crec que hi fos.

Vostè és de molt bona fe, em penso.

(Riu) Per mi es va sobrevalorar el paper d'Europa i es va menystenir el poder de l'estat. A la novel·la sí que surt una Espanya molt forta, molt disposada a defensar el que creu que ha de defensar.

Veurà mai Catalunya independent?

Depèn dels anys que visqui.

Posem-hi 150, el veig bé de salut.

Si en visc 150, igual sí. No crec que sigui una cosa per ara, en aquesta etapa del procés. Però això difícilment té marxa enrere, segurament a llarg termini Catalunya acabarà essent independent, i la situació actual hi haurà tingut molt a veure.

Ens trobem demanant llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. Hem anat 40 anys enrere?

En moltes coses, sí. I temo que anem encara més enrere. No només en el tema català, pensi en la llibertat d'expressió. Hi ha partits polítics espanyols que haurien de mirar més enllà del conflicte català