«Per què ara tothom 'es dona pressa' i ningú no 's'afanya'?»

Tot va començar amb la famosa polèmica barco-vaixell?

Mmmm... no ben bé. Aquella polèmica va posar sobre la taula l'absència de moltes expressions catalanes al diccionari de l'IEC. El que plantejo a Control de plagues és una altra cosa, paraules perfectament correctes que estan essent bandejades per altres paraules també correctes.

Si algú que parla amb nosaltres fa servir «àdhuc» o «puix», hem d'arrencar a córrer?

Hem de pensar que ens vol enganyar. Si algú fa servir un llenguatge molt enfarfollat en una conversa col·loquial ens ha de posar en alerta.

Anem a exemples de paraules que s'estan perdent.

Tota la vida havíem dit posar-se drets, vam estar drets durant anys. Ara ha entrat la fal·lera de dir dempeus. És com una bogeria. Cada paraula té el seu àmbit. N'hi podria posar molts exemples.

Afilador i esmolet, per exemple?

És la primera del llibre. Tota la vida dient esmolet i ara a tot arreu es diu afilador. Que també és correcte, però és un calc del castellà. Ens hem de preguntar per què passen aquestes coses. Per què de sobte tothom es dona pressa i ningú no s'afanya? És un calc del castellà, perquè afanyar-se no té verb corresponent en castellà.

Hauria de ser delicte penal dir «profiteroles» a les lioneses de tota la vida?

Això és cosa de la llengua dels restaurants, que sol tenir gal·licismes i italianismes. Tota la vida hem menjat carn arrebossada, i ara es veu que n'hem de dir escalopa. Sempre hem menjat una mitjana de vedella, ara mengem entrecot. I profiteroles ha entrat amb força també a causa de les cartes dels restaurants.

Sosté que fem servir expressions que escoltem en altres àmbits.

És així. Un presentador del telenotícies ha de fer servir un registre diferent, del seu àmbit. El problema és que la gent s'empelta d'aquest llenguatge i el fa servir en les seves converses. El periodista pot dir «s'han ultimat els detalls...». Però jo no puc dir «nen, ultima't la sopa». Els mitjans de comunicació han deformat molt les llengües.

Quina expressió li provoca més calfreds, perdó, esgarrifances?

Gairebé totes les que he recollit. El dempeus que li deia em posa negre. Ve de llenguatge parlamentari. A mi em sembla bé que els diputats es posin dempeus, però que la gent vagi dempeus a l'autobús, em sembla una barbaritat.

Ben mirat, sí.

Ara que s'acosta Setmana Santa. Sempre havíem dit passat festes, i cada vegada més diem després de festes.

Volent protegir el català, l'estem empobrint?

L'estem convertint en un idioma poc natural i que ens sentim poc nostre. Li estem donant un estatus elevat, que pretén passar per culte, però que el distancia de les nostres vides, dels nostres records. No vull defensar un català ple de barbarismes i deformacions, de cap manera. Ha de ser normatiu. Però hem de vigilar una mica o acabarem lelos. Miri, cada vegada que escric lelo, un corrector em diu que no és català. I quan obrim el diccionari, apareix allà.