Ja fa temps que les connotacions religioses de la Setmana Santa han anat deixant pas a la realitat d´unes festes que estimulen més l´oci i el divertiment que no pas la pregària i el recolliment pietós. En aquest sentit, Girona no n´és cap excepció i el cert és que durant els dies d´aquesta setmana que avui comença veurem passejar pels carrers de la ciutat nombrosos grups de forasters provinents no només d´arreu de Catalunya sinó de tot Espanya, de França i de molts altres països amb un poti-poti de llengües divertit i estimulant. Són les positives conseqüències del turisme globalitzador, atret en aquest cas per una oferta cultural, patrimonial, gastronòmica i, particularment aquests dies, també pel valor afegit d´unes celebracions emmarcades en la mística i la fe cristiana, concretades en el cas de Girona en la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant i l´espectacle visual que ofereixen els Manaies.
Antigament se´n feien dues, de processions, la de la Puríssima Sang el Dijous Sant i la de la Passió i Mort el Divendres Sant. Està documentat que l´any 1566 ja existien aquesta mena de celebracions que eren precedides per manaies o soldats romans que transportaven uns grups escultòrics anomenats misteris. Durant la República no hi va haver processons i va ser justament després de la guerra civil que una disposició episcopal va determinar que les dues sortides es concentressin en una de sola i que aquesta fos la del divendres, que va passar a anomenar-se del Sant Enterrament. Es va crear el manípul dels Manaies, que va deixar de ser constituït per homes a sou, es varen fundar noves Confraries i, de mica en mica, es varen anar construint nous passos o misteris, ampliant la base dels fidels i, conseqüentment, de les comitives d´encaputxats. Després de la mort del dictador Franco i amb la democràcia recobrada, la veritat és que aquesta manifestació religiosa va patir una certa crisi que va afectar en bona mesura els participants i, de manera directa, el seu recorregut pels carrers de la ciutat. Mai no es va arribar a suprimir, però a poc a poc va anar desapareixent el seu caràcter estrictament religiós per convertir-se en una manifestació més popular desproveïda d´aquella crossa litúrgica que l´havia arribat a amenaçar.
Ja fa molts anys que s´han acabat aquelles corrues de peus descalços arrossegant cadenes que hom podia veure dessota les vestimentes d´alguns encaputxats així com algunes mostres d´una religiositat arcaica d´un temps feliçment superat. Segurament no hi ha tants fidels però tanmateix hi ha més interès, més curiositat i, per tant, més gent al carrer tot i que davant la contemplació de l´espectacle religiós es puguin sentir comentaris de cultura laica que confonen passos o misteris amb «carrosses». Dijous passat, l´escriptor Josep Maria Fonalleras va encetar els actes amb un Pregó ple de simbolismes litúrgics i records d´infantesa i durant tota la setmana es faran activitats relacionades amb la festivitat religiosa, entre les quals destaca l´exposició de fotografies de Jordi Renart Roca a l´església de la Mare de Déu dels Dolors. I com que la festa sempre va acompanyada del menjar i el beure, a moltes llars es cuinaran plats amb una base de bacallà, per allò de guardar la tradició quaresmal, i les fleques i pastisseries vendran grans quantitats de bunyols, aquests dolços que a Girona en diem «brunyols», que acompanyarem amb la ratafia encetada per Nadal. Aquests són dies de sortides, de restaurants, d´excursions, de visites i descobertes. Molts establiments que fins ara havien romàs tancats obriran amb l´esperança que la bondat d´aquests dies sigui el preludi d´una bona temporada estiuenca, tot esperant que la intenció turística de la festivitat religiosa els ajudi a fer calaix.
