02 de abril de 2018
02.04.2018
EN DIRECTE

Arqueologia viva

?«Suposo que al Bisbat ja li va bé que no s'hi facin gaires remenaments amb excavacions que fan soroll i foragiten visitants»

02.04.2018 | 06:55

a troballa d'unes restes medievals del segle XIV al barri del Mercadal de Girona, concretament sota el carrer Santa Clara com a conseqüència de les obres de rehabilitació de l'antiga central del Molí per adaptar-la a usos d'administratius, ha posat de relleu la importància dels treballs d'arqueologia amb la finalitat de documentar la història de la ciutat, relacionada, en aquest cas, amb el patrimoni hidràulic i industrial ja que les restes ens evoquen als antics canals que discorrien per aquest indret a més de la séquia Monar, que desemboca a l'Onyar. Ara pertoca als estudiosos treballar sobre el terreny i documentar els vestigis localitzats per tal de facilitar el coneixement general d'una part d'aquesta Girona encara avui prou desconeguda.

A Ullastret, a les excavacions arqueològiques que s'estan duent a terme de manera periòdica dins el projecte de restauració de la muralla de la ciutat ibèrica que impulsa la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, també s'ha trobat una peça de plom que el científic Ferran Codina ha qualificat «d'única» atès el seu bon estat de conservació i la seva simbologia cultural i religiosa. L'arquitecte noucentista Rafael Masó va deixar-nos la seva obra arquitectònica en forma d'edificis singulars com La Punxa o la Farinera, però recentment també se'ns ha descobert la seva faceta d'arqueòleg, d'home profundament interessat i preocupat per la protecció del nostre patrimoni, un aspecte que s'ha recuperat de la seva biografia professional gràcies al llibre de Joaquim Nadal i Rosa M. Gil que ha editat l'Ajuntament dins la col·lecció d'Història de Girona.

Fundat l'any 1846, Girona disposa d'un dels museus d'arqueologia més antics de Catalunya. Conté material arqueològic provinent de les excavacions d'Empúries i expliquen el pas de l'home per aquestes terres des de la prehistòria fins a l'edat mitjana. Malgrat tenir un «embolcall» extraordinari amb el monestir romànic de Sant Pere Galligants, tinc la impressió que aquesta antiga abadia benedictina no rep les visites que el contingut i el seu entorn es mereixen. Amb tot, però, l'arqueologia és ben present a la ciutat. Fa uns anys gràcies a l'ajuda d'un fons europeu es varen poder fer unes prospeccions a l'interior de la Catedral amb l'objectiu de radiografiar el subsol i documentar quina era la planta i les dimensions de l'antiga església romànica que havia ocupat aquell lloc damunt el turó. S'ha pensat en la possibilitat d'endegar un treball d'aquestes característiques per conèixer i documentar què hi havia dessota d'on avui s'hi aixeca l'església de Sant Feliu? En el llibre La Basílica de Sant Feliu. Primera catedral de Girona l'autor Pere Freixas ens diu que tot fa pensar amb «l'existència d'un temple que podria ser similar a les basíliques visigòtiques hispàniques». En el cas de poder-se fer excavacions a l'actual sagristia, a l'absis i al creuer, sembla evident que podrien aparèixer testimonis rellevants del primer edifici, la cel·la memoriae,és a dir, el sepulcre de Sant Feliu i potser també altres màrtirs (no pas Sant Narcís, és clar, perquè sembla ser que aquest no va estar mai a Girona!).

Naturalment, per iniciar un projecte d'aquestes característiques que possibilités el coneixement del nostre passat i la documentació de la nostra història real i no pas la inventada, requeriria d'una bona entesa institucional i d'uns recursos econòmics que segurament ara mateix ni tan sols no s'han demanat. Suposo que al Bisbat ja li va bé que no s'hi facin gaires remenaments amb excavacions que fan soroll i foragiten visitants, però a les autoritats civils sí que els hauria d'interessar gratar el subsol perquè és a través del coneixement del que ara no es veu que es pot entendre d'on venim.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit