07 de abril de 2018
07.04.2018
Jordi Planas.Coordinador a catalunya de l´agenda llatinoamericana

«El colonialisme no va ser fa 500 anys, és actual i molt roent»

07.04.2018 | 06:30
«El colonialisme no va ser fa 500 anys, és actual i molt roent»

Veterà combatent en totes les lluites solidàries, el gironí Jordi Planas acaba de tornar d´un viatge que l´ha portat per la majoria de països centreamericans, on ha vist de primera mà els problemes a què es continuen enfrontant

Té 71 anys. Què se li ha perdut pels països de Centreamèrica?
Hi ha unes causes que són comunes. El món se´ns ha fet petit, no el podem canviar sols, l´hem de canviar tots plegats. Entre Catalunya i Llatinoamèrica s´han trenat unes relacions prou consistents per deixar una forta petjada aquí i allà.
Anar a ajudar-los des d´Europa no equival a tractar-los despectivament, com si sense nosaltres no se´n poguessin sortir?
Nosaltres ens enriquim de la gent que ve de Llatinoamèrica aquí. És un deure de justícia retornar-ho. És un intercanvi mutu. Vivim en una situació caòtica a tot el món, hi ha una crisi de valors. Per tant, la campanya que fem allà és d´educació popular amb valors humans, que té com a fil conductor l´Agenda Llatinoamericana. Sempre a través d´intercanvis mutus, que són una gran riquesa solidària.
Què ens poden ensenyar ells a nosaltres?
Moltíssim. Per exemple, sobre educació popular, que va néixer a Llatinoamèrica. Allà s´han dut a terme campanyes d´alfabetització que són per emmirallar-s´hi. També ens poden ensenyar molt sobre compromís social i polític. Hi ha gent molt compromesa que són un exemple a seguir, malgrat la situació de repressió que viuen i malgrat el colonialisme existent, perquè encara n´hi ha. Malgrat tot això, hi ha un gran teixit humà, de base.
Tenen valors que aquí hem perdut?
Sí, allà on encara no ha arribat el nostre consumisme, aquest sistema assassí neoliberal. Les grans cultures indígenes, l´estimació a la mare terra, a la cultura, a l´aigua, a la natura, la seva manera d´entendre la vida i la mort... són un exemple, això és una riquesa immensa. Nosaltres hem de convertir el nostre gest de donar -de solidaritat- en el gest de rebre. O estarem en fals.
El capitalisme és assassí?
El capitalisme està creant marginació i està produint assassinats. Cada dia moren unes cent mil persones per falta d´aigua potable o de medicaments, per gana, per ­guerres, o sigui per situacions d´injustícia. Aquest sistema té el diner i l´individualisme com a déus, i que se salvi qui pugui. D´una societat així no en podem esperar res, cal fomentar altres valors.
En general, què ha aportat Europa a Amèrica?
Hi hem aportat colonialisme i el seguim aportant. El colonialisme no va ser fa 500 anys, és actual i molt roent.
Es pot canviar, aquesta situació?
A vegades, davant les injustícies, ens hem de rebel·lar. I descobrir els perquès, per quina raó el món funciona d´aquesta manera i no d´una altra. Però per aconseguir això cal educar-nos, arreu del món hi ha analfabetisme social i polític.
Pobre Centreamèrica, tan lluny de Déu i tan a prop dels Estats Units...
Qualsevol procés reformador que hi hagi a Amèrica, és automàticament avortat pels Estats Units... i Europa. Veneçuela és el dar­rer exemple, no han perdonat que el govern volgués que les riqueses del país fossin també pel poble. Amèrica és el pati del darrere dels Estats Units... i d´Europa. Espanya, en concret, ha donat suport als terroristes de Veneçuela.
Com ens veuen els americans?
Alguns consideren que aquí tenim els diners i els hem d´ajudar, cosa que tapa les deficiències d´un sistema que no funciona, per així perpetuar-lo. Però d´altres ens veuen com a colonitzadors. Els haig d´explicar que no tots els espanyols són iguals, que es tracta de lluites comunes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook