10 de abril de 2018
10.04.2018
Salva Gallego. Músic i cantant

«Com a animals que som, ens fa por el que no coneixem»

10.04.2018 | 07:11
«Com a animals que som, ens fa por el que no coneixem»

La banda saltencogironina Clave de Sur presentarà dissabte al pati de la Casa de Cultura de Girona el seu primer disc, «Amalgama», una barreja de ritmes mediterranis i caribenys. Salva Gallego, veneçolà veí de Salt, n'és una de les veus

La banda saltencogironina Clave de Sur presentarà dissabte al pati de la Casa de Cultura de Girona el seu primer disc, «Amalgama», una barreja de ritmes mediterranis i caribenys. Salva Gallego, veneçolà veí de Salt, n'és una de les veus


El sud també existeix?

A vegades no, a vegades passa desapercebut. El nom del grup, Clave de Sur, és una mica reivindicatiu, perquè al sud passen moltíssimes coses, no només musicalment. El nom neix per reivindicar el sud. El sud existeix, i és molt interessant.

Quina és la clau del sud?

Tal com diu la cançó del mateix nom, «Clave de sur», « el sur te habla con cariño, el sur te da su corazón, el sur te mima como a un niño, el sur te canta esta canción». La clau és aquest amor per la vida, encara que les coses vagin molt malament... que és com solen anar a gairebé tot el sud del món.

Presentar el disc un 14 d'abril, oculta algun missatge republicà?

Missatge republicà?

És que vostè és de Veneçuela. És l'aniversari de la II República Espanyola.

Ja veu! No ho sabia! Doncs miri, jo com a veneçolà li haig de dir, i potser em ficaré en un terreny pantanós...

Fiqui-s'hi, home, no es preocupi.

De tota la moguda que hi ha hagut darrerament amb el tema de la independència i tal, puc estar més o menys a favor d'una posició o l'altra, però el que sí que li puc dir obertament és que m'agrada molt la república. Jo, que vinc d'un país republicà, em sentiria molt còmode en una república.

M'agrada el nom del disc, «Amalgama». La barreja sempre és millor?

Jo soc barreja, no sé si és millor o és pitjor. Hi ha gent a qui li agrada i gent a qui no. A mi m'encanta, perquè la barreja és molt natural. I l'amalgama que dona nom al disc ha sortit també de manera natural. Dels cinc components, quatre són catalans i un, jo, és veneçolà, i, no obstant això, hem trobat tant punts de coincidència com coses allunyades. Per això al disc passen coses molt diferents. N'ha sortit una amalgama força natural, és una conseqüència d'haver-nos trobat.

Per què hi ha gent que tem la barreja?

Com a animals que som, ens fa por allò que no coneixem. Jo visc a Salt, i trobo gent que hi ve amb total desconeixença, com dient «qui és aquesta gent?» o «quants d'immigrants que hi ha». Bàsicament és la por del que no coneixem. Si a vostè el fan entrar en una habitació fosca, vostè tindrà por, i potser allà a dins hi ha el paradís. Per això és bo sortir de la zona de confort.

Per aquest motiu un tema del disc es titula «Vila de Salt»?

És clar. Jo crec que si a Salt hi ha un problema, és més aviat un problema de pobresa, i no d'immigració. Segur que si tota la gent que hi viu fos rica, no se'n parlaria. Miri com ningú no critica que al Barça hi hagi jugadors d'arreu del món.

Ben cert.

I malgrat la pobresa, Salt és un lloc de bon rotllo. La mirada de la gent pel carrer no té malícia, com sí que existeix al país d'on vinc, que té molta conflictivitat. A Salt això no passa, hi ha gent que ha vingut a treballar, famílies que estan tirant endavant... és un lloc molt tranquil.

Als gironins els costa acceptar la diferència?

Jo soc dels Andes, per tant els entenc. Allò que ve de fora, costa, d'entrada. Però quan et coneixen t'estimen. Jo també soc tancat... o ho era, m'he hagut d'obrir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook