Ana Sala Ros és el pseudònim que utilitza l'empresària gironina Roser Guerrero quan escriu. Ana Sala és, per tant, qui acaba de publicar «Seducida por sorpresa», una novel·la amb humor i sexe, barreja que sempre funciona
Jo em descric com a gamberra.
Dona, que encara no li he preguntat res! Ha dit gamberra?
Doncs sí, gamberreta de cuidado (sic).
Ha sigut mai seduïda per sorpresa?
Moltes vegades.
Llavors ja no és cap sorpresa.
Sí que ho és, la sorpresa sempre hi és. Recordo sobretot dues o tres vegades. A vostè no li ha passat mai?
Menys sovint del que voldria.
He, he. De fet el llibre no tracta d'això, Miri, a mi em van dir que, per ser dona, no podia escriure aquest llibre, que la gent em consideraria una gamberra. Però un dia vaig decidir que faria allò que volia fer, i si volia fer la gamberra, la faria.
Digui que sí. Vostè diu, com Flaubert, que Merche «c'est moi»?
En principi la novel·la és ficció, tot i que sempre hi ha un rerefons de realitat. O sigui que sí, és veritat que a la Merche li passen experiències meves. El sexe... és evident que si no has passat per això, no en pots escriure.
Diguéssim que per escriure prefereix experimentar a documentar-se?
Home, tinc una edat, he experimentat força. Les dones estem acostumades a no demanar el que volem. L'home diu «jo vaig directe al gra i vull això», però després la dona respon «això no m'agrada» i punt. Doncs no. Si t'agrada d'una altra manera, digues-li a l'home com t'agradaria.
El sexe amb humor és millor?
És que el sexe amb mala llet no és maco (riu). No és que hi hagi sexe amb humor, és que l'humor ja és sexe. A la Merche li passen coses que sembla que siguin gracioses, però després hi ha sexe. Un sexe que en principi ens agrada a totes les dones, i no el sabem demanar.
Quin és aquest sexe que tant agrada i no saben demanar?
Un que no sigui explícit. Que creï un ambient, una sensualitat... Hi ha d'haver una preparació, les dones som emocionals.
Prenc nota de tot.
Li diré una cosa. Jo pensava que el llibre anava dirigit a les dones, però l'han llegit molts homes i s'han quedat sorpresos. Doncs bé, a la meva empresa, que no té res a veure amb sexologia, s'han presentat homes a demanar consells sexuals.
A veure si haurà de canviar de feina.
Als homes els ha sorprès que les dones demanem. Que ja no diem «avui no vull sexe, que tinc mal de cap», sinó «no vull aquest tipus de sexe, en vull un altre».
Vostè es pregunta «pot la dona actual sobreviure sense convertir-se en una depredadora d'homes?». Respongui's.
A dalt de la cadena alimentària hi ha el lleó. Les dones ja no només som tan depredadores com els homes, ens hem tornat com hienes. O sigui, ens en riem de tot, però a més, molt de compte, perquè quan ens posem a menjar carn, no deixem ni els ossos. Ara sabem demanar. I això ha descol·locat els homes. Vostè ja ho sap.
Jo?
Vostè com a home (riu). Si jo li demano un tipus de sexe i no n'ha sentit ni a parlar, ja em dirà.
Consultaria internet, amb el mòbil.
No cregui, hi ha molta desinformació sexual. Que hi ha homes que no passen del missioner, noi!
A veure si la llegeixen i n'aprenen.
Jo llegia novel·la rosa i m'avorria, i llegia novel·la eròtica i la trobava irreal, amb els seus milionaris joves i guapos amb helicòpter al terrat. Doncs si no trobo el que busco, ho construeixo jo, em vaig dir. Amb el sexe que m'agrada a mi i a la majoria de dones. Res de « sábado, sabadete», si un home em diu això, li dono el pal de fregar i que fregui.
