Prefereix les flors o les pizzes?
Totes dues. També les pizzes amb flors. Una Margarita, per exemple (riu).
Hi pot haver art en una pizza?
I tant que sí! Fer pizzes és un art. No voldria ser xovinista, però, especialment a Itàlia, un opizzaiolo està considerat un artista.
Què pot oferir Girona a un artista italià?
Vaig arribar tot just ahir, però la meva primera impressió és que és una ciutat molt acollidora i molt bella. A més, m'ha semblat molt ben cuidada, amb molta zona verda i moltíssimes flors. Silenciosa, també. Però sobretot destacaria el respecte que els cotxes tenen als vianants, impensable a Itàlia. En fi, una impressió molt positiva.
Què l'inspira, per crear art?
Per a aquesta mostra he portat pintures inspirades en la mateixa Catalunya. Jo provinc de l'impressionisme, ho vaig ser durant els meus primers 25 anys de carrera, però d'un temps ençà, em dedico a l'abstracte informal. Aquí he portat pintures de totes dues etapes.
Vostè usa molts colors quan pinta. Ha observat que aquí, pels carrers, predomina el groc?
I tant que ho he notat. I en un altre dels quadres he combinat els colors groc i vermell, que sé que són els colors de la bandera catalana.
I de l'espanyola...
He, he, és cert. Però atenció: he pintat quatre franges vermelles.
Em fa l'efecte que abans de venir a Catalunya s'ha informat una mica de la situació política.
M'he informat del que passa actualment a Catalunya, per això en un quadre, precisament el que cediré al Museu d'Art, hi apareix força el color groc, fins i tot uns llaços d'aquest color.
L'art ha de ser subversiu?
Hi ha qui considera que ho ha de ser. Però jo crec que no té per què. De tota manera, quan decideixo tractar un argument, ho faig amb tota la meva responsabilitat.
Li ho preguntava perquè a Espanya s'ha condemnat artistes a la presó per les seves cançons, o s'ha acusat titellaires. Vostè què faria si li prohibissin pintar?
Jo seguiria pintant el que volgués. L'artista ha de ser lliure, no faria ni cas de la prohibició.
Com a italià, ja sap el que és estar mesos sense govern. Aquí no hi estem tan habituats. Ja que és un expert, pot dir unes paraules que tranquil·litzin els catalans?
He, he, a vegades la gent pensa que millor seguir sense govern, oi? Però no, un govern serveix. El que els puc dir és que un dia la gent es despertarà i el gall cantarà. El gall cantarà victòria, com es veu en el quadre que li he esmentat, el que dono al museu de Girona. Jo desitjo que el gall canti victòria. És un desig, però ja se sap que en política els resultats són sempre impredictibles.
Quina desgràcia ha sigut més grossa: què l' azzurra
Li haig de dir que... totes dues (riallada). Perquè jo, com a artista, soc totalment d'esquerres. I com a italià, el futbol m'agrada.
És conscient que fa uns anys, a qualsevol que digués «soc italià» les dones se li tiraven al damunt?
Mmm... certament, quan jo era jove, això donava resultat, però en els últims anys ja no (riu). En aquest sentit, ara els espanyols ens estan fotent. Aquesta és la impressió que tinc, segons observo aquí i allà.
