24 de maig de 2018
24.05.2018
HENAR GALÁN · Poetessa, escriptora i psicòloga

«L'artista té una mirada i emotivitat diferent del ramat»

Henar Galán, poetessa nascuda a Àvila però veïna de Figueres, admirava d'adolescent Leopoldo María Panero · Va voler la casualitat que, ja psicòloga, acompanyés el poeta del manicomi de Canàries on estava internat a la fira del llibre de Guayaquil · Recull aquella experiència a «Yo maté a Leopoldo María Panero» (Cal·lígraf)

28.05.2018 | 07:04
«L'artista té una mirada i emotivitat diferent del ramat»

Assassina!

Ha, ha. En tot cas seria homicida. El vaig matar sense traïdoria.

Era Panero un poeta maleït?

Leopoldo María Panero fou un personatge desigual de la resta d'humans, contestatari, amb una vida tràgica i sorollosa, amb tendències destroyers i un estil poètic lliure, en aquest sentit podríem anomenar-lo maleït. El terme no m'acaba de fer el pes; sovint s'utilitza per degradar els escriptors així anomenats, es posa l'accent en les seves vides insurrectes més que en el resultat de les creativitats per degradar-los i marginar les seves obres.

La família ens marca?

La personalitat es forma en edat primerenca, és indubtable la influència de la família. M'agrada pensar que la creativitat està no solament en les obres d'art, sinó en les possibilitats de conduir la nostra existència.

Un gran artista té sempre alguna cosa de pertorbat?

Pertorbat té connotacions psiquiàtriques, malaltisses. L'artista té una consciència, mirada i emotivitat diferent del ramat, poc convencional, profunda, incisiva; no necessàriament com a conseqüència d'un procés mòrbid.

Per anar a una fira del llibre s'ha d'estar una mica boig?

Per acompanyar en Panero on sigui cal ser força temerari, gens pusil·lànime.

D'adolescent admirava el Panero poeta: què sentia, d'adulta, en acompanyar el Panero amb problemes psiquiàtrics?

Orgull de tenir cura d'un Panero, d'acompanyar-lo a un llarg viatge per ser l'estrella de la Fira internacional del llibre de Guayaquil. Privilegiada, «m'està passant a mi», em deia a mi mateixa. I això em donava la força que calia per conviure a prop de l'abisme.

La poesia requereix tenir una ment peculiar?

Sensibilitat, però com deia en Leopoldo María Panero, «he cregut en la tècnica, en escriure tècnicament com Mallarmé i Pound». I llegir.

Li hauria concedit el Nobel?

Visca el Nobel per a en Panero!

« Nacen Borbones, se crían bribones y se mueren bobones»: difícil que amb declaracions així, li donessin premis.

Genial la frase. Digna de tots els honors.

Va declarar «Amb els meus versos no busco més que retrobar-me a mi mateix». Ho va aconseguir?

La seva firma el va mantenir viu.

«El col·legi és una institució penal en la qual el que se'ns ensenya és a oblidar la infància». Ho comparteix?

L'homogeneïtat de coneixements, rendiment i conducta que exigeix l'escola pot encotillar la creativitat.

« La poesía destruye al hombre mientras los monos saltan de rama en rama», comença un dels seus poemes més cèlebres.

« Poesía necesaria com el pan de cada día, como el aire que exigimos trece veces por minuto», va escriure Celaya. La poesia és una arma, però carregada de futur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema