Conviure amb adolescents, sobretot si no ets un d'ells, no és tasca fàcil. Jaume Funes intenta ajudar pares i educadors des de fa temps, i ara ho fa amb el llibre «Estima'm quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito»
La primera norma per fer creure un adolescent és dir-li que faci el contrari del que volem que realment faci?
Si tenim una certa mà esquerra, sí. Ara bé, al final acaben descobrint el parany (riu). Però sí, s'ha d'intentar que no pensin que han de fer una cosa perquè a nosaltres ens interessa, sinó que pensin que també forma part de la seva vida.
Per què tenen aquest esperit de contradicció?
Perquè ja no volen ser tractats com infants, volen sentir-se grans. «Jo ho sé tot, jo controlo»... A partir d'aquí, necessiten afirmar-se davant nostre, i portar la contrària a l'adult és com un mecanisme d'afirmació.
Són immadurs... sortosament?
És que si volem que siguin conservadors a 15 anys, tindrem votants per anys, a determinats partits (riu). Hi ha un temps per a la immaduresa. Perquè la maduresa té una part negativa, t'acabes esclerotitzant i no tens flexibilitat per adaptar-te als canvis.
Com vol que surti bé una generació que creix escoltant reggaeton?
He, he, en realitat el que està ara de moda és el trap. Cada generació té les seves «perversions» -la ràdio, després la tele-, determinades músiques «indecents»... El que importa és que els adults que els corresponen sapiguem on dimonis es troben els seus arguments, els seus sentiments, les seves vivències... És un món molt ampli, i a banda del trap i el reggaeton, hi ha moltes influències que hauríem de tenir en compte.
Aquests nostres adolescents estan preparats per a la vida adulta?
La pregunta potser seria: tenen interès a arribar a ser adults? Avui tot Déu vol ser jove. Ser adult significa assumir que pots equivocar-te.
Li hauria agradat quedar-se per sempre a l'adolescència?
A penes en vaig tenir, d'adolescència. Al meu temps l'adolescència era una setmana escombrant un taller. Per poder estudiar, havies de treballar, passaves de la infantesa a la maduresa molt ràpidament. M'agradaria haver-la tingut, és un temps positiu, d'iniciació a la vida. Fa la transició a la vida adulta més raonable, és una gran etapa per esdevenir un bon ciutadà.
Si em permet la ironia: no creu que tenim polítics adolescents?
No és cap ironia, és la realitat pura i dura. En aquesta societat complexa, al final ens governen uns adults que, com els adolescents, depenen de factors externs: els vots, els sondejos... Gent que en lloc d'explicar la complexitat, tot ho simplifica, s'agafen a un dogma o a una bandera i ja està. En una societat tan accelerada com la que vivim, sovint el comportament dels responsables és adolescent. En el pitjor dels sentits, en el de no voler assumir complexitats.
M'agrada la dedicatòria a la seva neta. No li demana que sigui responsable sinó «moderadament responsable»
Perquè les noies adolescents són obligades a una responsabilitat excessiva, més que els nois. Les obliguem a ser bones estudiants, a no passar-se de la ratlla, a no tenir experiències fora de lloc. És una visió una mica castradora. «Moderadament responsable» vol dir passar-se de la ratlla de tant en tant, tenir una mica de disbauxa, experimentar.
