El Festivalot s´ha fet tan gran que el Bar­ri Vell li havia quedat petit?

El Festivalot s´ha fet gran molt de pressa, ve molta gent i ve també molta gent de fora. Hem passat de la plaça Independència a la del Pallol i ara, a la Devesa. Sempre el que posem com a prioritat és la comoditat de les famílies. El canvi d´espai s´explica perquè el Barri Vell ja no donava per a més. La plaça del Pallol ens quedava molt plena, no hi havia ombra... ens havia quedat petit. La Devesa ens dona unes possibilitats brutals, hi ha més espai, hi ha ombra, i això permet oferir més concerts i més activitats gratuïtes. Era evident que el Festival havia d´anar allà, al costat de l´Auditori, que és un equipament molt potent per als concerts de pagament, i amb la Devesa com a espai per a les famílies.

De què està més orgullosa?

Del posicionament que hem agafat. Aquesta és la quarta edició i amb un equip de treball molt petit ens hem convertit en un festival de referència. Som un grup molt petit que estem fent una cosa molt gran. Això ho muntem famílies, Els Amics de les Arts són pares de família, jo soc una mare de família. Estàs muntant una cosa per als nens, per als teus i per als seus amics, i per a tots els qui ens vulguin acompanyar. Estem muntant una festa per als nostres fills i això és fantàstic. Un festival normal, que no fos tan familiar, no ens aportaria tant d´orgull, la sensació que estem fent una cosa xula per als nostres nens. Aquí tot és més informal que un festival normal. Hi ha molts nens, globus, cotxets... i tothom està molt content.

El Festivalot demostra que la música no té edat?

La música no té edat i, a més, ens atrevim a fer coses arriscades. Aquest any portem un músic de Ghana. Me´l van proposar i vaig dir «per què no?». I ja ho veu, portem un músic africà, que no coneix ningú, però que segur que atraurà els nens amb ritmes diferents, instruments diferents... Portem un animador que ve de València, en Dani Miquel, una altra proposta per ensenyar als nens d´aquí propostes que no coneixen. Si no, seria sempre més del mateix.

Què no es perdrà d´aquesta edició?

Els concerts de pagament a l´Auditori estan pràcticament tots amb les entrades esgotades. A fora hi haurà una festa brutal. Hi haurà concerts però també jocs de fusta gegants, food-trucks... es formarà un ambient molt maco a la Devesa. Posats a recomanar diria Mishima, perquè és un grup de qui soc molt fan, i compartir la música que m'agrada amb els meus fills és molt maco; i El Pot Petit, que protagonitzarà el concert sorpresa de dissabte a la tarda, perquè són un grup de Girona que estan a dalt de tot fent música infantil, amb la poca valoració que té la música infantil a vegades. També recomanaria els concerts de Beatles i Rollings, el d'Ayunne Suley, l´artista de Ghana que toca instruments sorprenents per a nens i grans... de fet, ho recomanaria tot!

Quina és l´aportació del Festivalot a la programació de festivals de Girona?

Aquest és un festival molt singular. Hi ha moltes propostes per a nens similars a Catalunya, però que ofereixin tantes propostes gratuïtes i concerts de pagament a bon preu, tot combinat, és molt difícil de trobar. També aportem un cap de setmana de festa a la ciutat. El públic familiar és un segment estratègic. Al Festivalot hi venen famíles de Girona ciutat, de la província i també turisme bàsicament català que ve a gaudir del cap de setmana. Això té molt mèrit. Ve gent de Barcelona que em diu: «Per què a Barcelona no fan un festival així?».

Què li hauria agradat programar al Festivalot i encara no ha pogut portar?

Aquest any volia portar Txarango i no he pogut perquè no tenien disponibilitat. Manel tampoc els he pogut tenir.