02 de juny de 2018
02.06.2018

«Es parla de sobirania i prou, no dels temes de la vida quotidiana»

02.06.2018 | 01:01
«Es parla de sobirania i prou, no dels temes de la vida quotidiana»

Els professors de Ciències Polítiques a la UdG, Gemma Ubasart i Salvador Martí, han coordinat l'edició de «Política i govern a Catalunya», en què diversos professors i experts fan un recompte de la realitat política catalana des que fa 40 anys es va recuperar la democràcia

Els professors de Ciències Polítiques a la UdG, Gemma Ubasart i Salvador Martí, han coordinat l'edició de «Política i govern a Catalunya», en què diversos professors i experts fan un recompte de la realitat política catalana des que fa 40 anys es va recuperar la democràcia

Ens diuen ara que la Transició va ser una estafa.

S'ha dit sempre que va ser un pacte de les elits, però no hauria sigut possible sense una forta mobilització social, que va convertir el que havia de ser un simple canvi cosmètic del règim en una democràcia. Sí que és cert que potser alguns consensos d'aquell moment s'han de revisar.

Millor això que una revolució?

La gent creu que va ser un pacte tot prenent el te, però és un període on moren quasi un centenar de persones violentament, molts d'ells activistes d'esquerres i estudiants. A la Revolució dels Clavells va morir una persona, i en accident de trànsit.

Molta gent manifestant-se dota de poder omnipotent un governant?

Les manifestacions i les vagues poden influir en la política. S'han de tenir en compte, però no atorguen mandat.

El poble és fàcil de manipular?

És fàcil crear estats d'ànim, d'opinió. Darrerament els mitjans de comunicació s'han tornat molt militants i cada ciutadà escolta només el que vol sentir. Cadascú es crea la seva veritat i la defensa de forma potser massa vehement. Tothom creu que qui pensa diferent està manipulat.

Ara es demana el retorn dels exiliats, la llibertat dels presos i l'Estatut. Hem anat quaranta anys enrere?

A Catalunya estem en un moment delicat d'involució, i no està gaire clar que el que s'està fent sigui per solucionar-ho. Tothom ha comès molts errors. Hi ha hagut retrocessos i hi ha hagut victòries pírriques. Amb algun pacte polític seria possible una amnistia, un indult, o una cosa semblant. Això podria ser la sortida a la situació actual. Pel que fa a l'Estatut, potser caldria repensar el model territorial, el model autonòmic ha fet aigües, i no només a Catalunya.

És un mal general?

En alguns llocs no entenen que hi hagi 17 models sanitaris, 17 models educatius... En algunes comunitats hi podria haver un procés de recentralització, i no passaria res.

Catalunya és de dretes?

El problema és que la tensió sobiranisme-constitucionalisme és tan forta que el debat esquerra-dreta ha quedat desdibuixat. Qui ha tingut la capacitat de posar sobre la taula la sobirania, ha segrestat els temes de polítiques públiques i socials. No es parla dels temes que tenen a veure amb la vida quotidiana, només de la sobirania. Això fa por. Dins el sobiranisme hi ha ideologies molt diferents, tot i que és cert que per 12.000 vots, JxC sembla que tingui la capacitat de posar sobre l'agenda els temes que creu convenient, i realment en termes d'economia es força liberal.

Ens hauríem estalviat tot l'embolic, si el 2010 no s'hagués retallat l'Estatut?

Probablement. Però segurament sense Rajoy al govern, la gestió del conflicte hauria sigut una altra. Rajoy no va afrontar que hi ha un problema estructural.

Pitjor hauria sigut amb Aznar, no?

Vagi a saber. Bé que va anar a reunir-se amb ETA, en el seu moment.

A tot Europa hi ha conflictes?

Tot passa en un marc on tots els ciutadans –catalans, espanyols, o europeus– s'han distanciat de la política. Cada dia opten per opcions més antipolítiques, de ruptura. Per això, a cada país la política ha petat pel lloc més feble. En el cas d'Espanya, l'organització territorial. A França la immigració, a Itàlia la relació de l'estat amb les institucions... Els símptomes són diferents, però la malaltia és generalitzada. No és només un tema territorial, és un cabreig general de les classes mitjanes occidentals.

Glups. No recorda l'Europa dels 30?

Totalment. És molt semblant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook