Amb el pas del temps s´han anat produint substancials alteracions en els hàbits de molts conductors a l´hora d´estacionar el vehicle a la ciutat de Girona. Trobar aparcament gratuït és cada vegada una odissea més complicada que requereix recórrer distàncies cada vegada més allunyades del centre. Així, per exemple, a primera hora del matí ja s´omple de vehicles la zona d´estacionament dels cinemes a Sant Ponç i comprar en els supermercats que hi ha en aquell sector també es comença a fer difícil, si no és, és clar, que s´activi la barrera, però això no passa gairebé mai. Els usuaris d´aquestes places gratuïtes no són només gent que va de visita a l´hospital Trueta, sinó que darrerament s´hi ha afegit un bon nombre dels afectats per la decisió municipal de fer de pagament bona part dels estacionaments paral·lels al parc de la Devesa.

Certament, els ciutadans ens hem d´anar avesant a la realitat d´un espai comú que cada vegada és més limitat mentre que el parc automobilístic segueix creixent. Si a això hi afegim la necessitat de preservar les àrees de la Devesa que fins ara s´utilitzaven com a aparcament, sembla lògic que s´hagi optat per adequar com a zona de pagament bona part dels estacionaments que fins ara eren gratuïts, com també és raonable que els dimarts i els dissabtes hi hagi una franja de dues hores gratuïtes per facilitar l´accés i la compra al mercat setmanal que se celebra al vial perimetral. Però mentre les zones blaves es van estenent per la ciutat, ens trobem amb la paradoxa que els estacionaments subterranis del carrer Emili Grahit resten tancats durant el cap de setmana, tot i que no tinc clar si és per manca de clients o per desídia de l´Ajuntament, que no ha estat capaç de gestionar el conflicte en favor dels interessos ciutadans.

No hem de recular massa en el temps per recordar que, en aquest tema sensible de les zones blaves, el consistori, que aleshores presidia Carles Puigdemont, va decidir retirar la concessió que tenia Mifas per donar-la a una empresa de Madrid, obviant l´arrelament gironí de l´entitat que les gestionava com també el caràcter solidari i assistencial de la seva funció social. Com a conseqüència de l´error comès, el ple de l´Ajuntament ha decidit reclamar a l´empresa adjudicatària Setex més de 75.000 euros que segons sembla han quedat penjats, així com el desmantellament dels sensors d´aparcament que s´havien instal·lat. Un d´aquests el tinc justament davant de casa i, certament, ja fa molt temps que està sense servei, a banda que quan funcionava tampoc servia per a res. El president de Mifas, Albert Carbonell, ha dit recentment que amb el temps tot es posa al seu lloc, i en aquest sentit ha recordat que en el seu moment les coses no es varen fer prou bé. Cal tenir-ho present malgrat, que, almenys fins avui, ningú no ha demanat disculpes per aquest nou error que costarà diners a l´erari públic.

Mifas és una entitat sense ànim de lucre que treballa per la integració social i laboral de les persones amb discapacitat física de la província de Girona. I és a través de GiroPark, centre especial dedicat justament a l´explotació d´aparcaments i zones blaves, que es creen llocs de treball per a persones amb risc d´exclusió social i amb dificultats per integrar-se en una empresa ordinària i, per tant, necessitades d´un especial suport per part de la societat. El concurs que es va adjudicar en el seu moment i que ara és objecte de reclamació només es va cenyir en l´aspecte econòmic i de possibles ingressos per a les arques municipals, però no va tenir en compte aquest substancial fet diferencial de la labor social de l´empresa gironina. Ara que les zones blaves recuperen espai i noves places generen nous ingressos, és bo tenir present els errors comesos per no repetir-los.