«El meu present té moltíssim del temps de la Guerra Civil»

Moltíssims, encara queda molta gent per les cunetes, molts familiars que busquen.

Tant la va impactar aquella troballa?

Sí, perquè sempre m´ha interessat el treball de camp, les cançons que venen de la tradició oral i com es poden relacionar amb el nostre present. No m´agrada treballar-ho des de la nostàlgia o des del romanticisme, sinó sobre com ha influït aquest passat en la construcció de la nostra democràcia. Moltes de les coses que vivim avui tenen a veure amb com es van fer les coses en aquell moment.

Queda molta feina per fer.

Si les cunetes s´obren, serà perquè la gent jove d´avui, la nostra generació, haurà lluitat perquè s´obrin. Ens han fet creure que això pertanyia a una altra època, però si volem canviar la nostra època, hem de començar per no oblidar aquest passat.

Vostè canta que «la gent no s´adona del poder que té». Realment en té?

He, he, aquesta és una frase molt antiga, que ressona sovint en diferents moments. I ressona molt fort després del que ha passat en aquest país els darrers mesos. Té una actualitat enorme, m´agrada cantar aquesta cançó -una versió d´un poema de Brossa- per dedicar-la a tota la gent que creu que la frase és una estupidesa. A la gent incrèdula, i a la part de mi mateixa que és incrèdula. Tots tenim una part de nosaltres que s´ha rendit, i és bo recordar-li el poder que tenim. Hem de tenir confiança en la possibilitat que tenim de construir coses noves.

Algú dirà que una noia tan jove no pot saber res de la Guerra Civil.

No parlo de la Guerra Civil, sinó del meu present... que té moltíssim d´aquella època. Molts d´aquells avis van quedar tan marcats que deien a fills i nets que vigilessin amb el que deien fora de casa. Encara hi ha moltíssim pudor, i més encara en el món artístic, a parlar de segons què.

La Guerra Civil influeix fins i tot sobre els que no la vam viure?

Hem crescut amb uns patrons heretats de la postguerra en qüestions de gènere, de moral, etc. És feina nostra, dels joves d´ara, obrir tot això. Hem de canviar aquest relat que ens ha arribat en l´àmbit polític i social, però també en l´àmbit íntim i quotidià. Això és el que intento fer amb la meva música, influir en el present.

Una de les seves cançons es titula «Desmemòria». N´hi ha gaire?

És clar, que n´hi ha. La cançó és així com molt onírica, sembla una endevinalla. En realitat vol ser una mena de crida a la gent, perquè rasqui una mica, que no es quedi en la superfície, en allò que ens volen fer creure.

Per què hi ha guerres?

Uf, mare meva! Per què hi ha guerres? Perquè hi ha poder.

Té un tema en preparació que es titula «Big data». Què imagina que dirà el futur, de nosaltres, la generació actual?

(Riallada) Ho haurem de deixar a ells, als que vinguin tot darrere. Cada civilització ha somiat la seva mort, la seva fi. No sé què diran de nosaltres. En aquesta cançó, molt irònica, aventuro que d´aquí a milions d´anys els nostres fòssils tindran forma de dades massives, de Big Data.

Ja no tenim secrets?

Amb el món digital es va acabar un món. Ara hi ha un altre codi per explicar la memòria, per explicar una simple biografia, perquè la capacitat per saber tot de nosaltres arriba ja al més íntim.