He introduït a la meva agenda d´aquí al 15 de juliol tots els partits del mundial de futbol. És tot un ritual, repetit des de fa dècades per al que reservo, com correspon, una certa litúrgia. Fa anys ho feia a l´agenda de paper. Ara a la de l´ordinador i la resta de dispositius electrònics: iPad i mòbil. És cert que només amb un clic podria fer que automàticament s´incorporés tota la informació, però li restaria solemnitat. Trio un vespre tranquil, després de sopar. Amb un whisky de malta i amb un dels pocs cigars havans que encara em fumo com a companys de tan emotiu moment. Manualment, vaig col·locant els partits de grups amb els seus horaris, estudio les possibles i més atractives combinacions a les rondes posteriors. Després, enceto el procés de detectar els possibles con?ictes i coincidències amb altres esdeveniments ja agendats : reunions, visites, viatges, sopars o casoris que podrien entrar en con?icte amb un partit, tot pensant resoldre-ho.
De cada Mundial en podria dir i recordar força coses. Alguns d´ells ?ns i tot els he viscut presencialment i no només per televisió. Acumules records, anècdotes i vivències. Pots precisar on i amb qui has vist els grans partits. De fet, quan arriba la ?nal del Mundial, aquest esdeveniment tan solemne per a la universalitat futbolera es converteix en una mena d´unitat de mesurar el temps i la pròpia vida. Cada quatre anys, a mitjans de juliol, en els minuts previs al partit de?nitiu de la competició, penses en com han canviat les coses, les teves i les dels teus des de la ?nal anterior. Qui tens al voltant, qui ja no hi és, què has fet, què has deixat de fer, penses qui sap quantes ?nals del mundial seguiràs veient, etc. I com eres fa dos, tres, quatre, cinc ?nals. La vida comptada per mundials.
No tinc cap record mundialista anterior a l´any 1970, excepte un pòster que era a casa de l´Anglaterra campiona del 66 i dos noms que vaig memoritzar, el dels dos Bobby. Charlton i Moore. Amb onze anys, el Mundial de Mèxic 70 ja fou una altra cosa. El meu germà i jo vàrem folrar les parets de l´habitació on dormíem amb els pòsters de les setze seleccions participants. Hi varen romandre durant els quatre anys posteriors. Eren uns pòsters que regalava el diari barceloní de tarda Tele-Express que llegia la meva mare abans de sopar mentre el meu pare s´empassava l´esportiu, també de tarda Dicen... Jo em cruspia els dos diaris. El pòster de Brasil, que va acabar essent campiona, era impressionant amb aquella davantera formada per cinc jugadors que habitualment jugaven de «10» en els seus clubs: Gerson, Tostao, Rivelino, Jairzinho i el mític Pelé.
Em va impressionar aquell Brasil màgic, farcit de talent i de jugadors que feien el que volien amb la pilota. Però realment on vaig assumir una militància futbolística plena fou amb l´Holanda subcampiona del Mundial d´Alemanya 1974, superada pels am?trions. Amb Rinus Michels de seleccionador (acabava de deixar el Barça) i amb en Johan Cruy?, ja jugador culer, els orange van meravellar, oferint una evolució tàctica i de concepte del joc: el futbol total. Després de dècades de rígides disciplines tàctiques ?ns i tot o?cialment implantades, on el lateral feia de lateral, l´extrem d´extrem i l´interior d´interior sense cap mobilitat, Holanda es va endur la glòria futbolística.
La seva manera de jugar ocupant tot el camp, buscant robar la pilota el més a prop possible de la porteria contrària i a continuació fent que tots els que podien atacar ho fessin desinhibidament, sense que importés gaire les seves posicions tàctiques originals. Holanda s´endugué la glòria i els alemanys, el títol. Contradiccions: fa vuit anys, Espanya va guanyar el Mundial essent ?delment molt més holandesa que l´Holanda amb la qual es va batre a la ?nal.
Quan el maig del 2006 el Barça estava a punt de jugar la ?nal de la Champions, que va guanyar a l´Arsenal, Johan Cruy? va concedir una entrevista a Jordi Basté, llavors al front del programa nocturn Tu diràs. Sergi Pàmies, Fermí Puig, Carlos Pérez de Rozas i jo mateix vam ser convidats a preguntar. No me´n vaig estar de treure el tema d´aquella ?nal perduda per Holanda. Segons Johan, ells ja eren feliços per com jugaven, per la reacció del món i pel fet d´arribar a la ?nal. Es van distreure. El problema és que al davant tenien el gran depredador. «Amb qualsevol altra hauríem guanyat la ?nal una i cent vegades».
