«Ja m'agradaria veure aquí els somriures que veig al Senegal»

Què se li va perdre a l'Àfrica?

Soc tècnic superior en acupuntura i medicina tradicional xinesa. Em vaig assabentar que un matrimoni, Rafael Arenas i Núria Noguera, fa vuit anys que són al Senegal. Estaven desenvolupant un projecte d'ensenyar acupuntura per tot el món, i s'hi van quedar. Al Senegal tenen un centre de medicina xinesa, i em feia gràcia anar-hi.

Medicina xinesa a l'Àfrica?

Una cosa molt curiosa, sí. La medicina xinesa allà està funcionant de conya, ja que la gent no té gaire accés a la medicina tradicional. Han de buscar una cosa que els curi. Evidentment la medicina xinesa no ho cura tot, no som mags. A més, en el cas dels senegalesos, no han tingut mai accés a quasi cap medicament, i qualsevol tractament té molt més efecte que sobre un blanc.

I un cop allà, per què decideix crear una ONG?

Vaig veure que, a més de la tasca mèdica, allà fan molta tasca solidària. És una zona rural, i ajuden la gent que viu a prop, fins i tot fan d'escola. Si a aquells nens no se'ls educa, no faran res més en tota la vida que passejar bestiar, no sortiran mai de la misèria.

Però això ja ho fa la gent de l'hospital.

Ells fan això amb els seus diners. Vaig pensar que quan tornés a Girona podria explicar el que es fa allà i sensibilitzar la gent. Fer que la gent els ajudi ni que sigui amb un euro. I dic un euro perquè això serien 12 euros l'any. Tan sols en reculli 200, allà són molts diners i es poden fer moltes coses.

Per exemple?

Ara intentarem que cada nen mengi dos ous a la setmana, ja veu que aspirem a poc. Són 250 nens, vol dir que necessitem 300 euros al mes. Tothom hi pot col·laborar a www.unpaspersenegal.cat. No pretenc ser un Acnur o un Metges Sense Fronteres, només fer alguna cosa en el meu petit àmbit.

Fins on vol arribar?

Ostres, fins allà on pugui. Aniré recollint diners, a veure què puc fer. Amb un incís; el responsable soc jo, Ricard Camó. Si algú té alguna queixa o dubte, només ha d'entrar a la web i hi està tot detallat, els diners recaptats i on van a parar.

Què ha après al Senegal?

Que les preocupacions que tenim aquí són una merda. De què ens queixem aquí, si ho tenim tot? I en canvi, allà veig nanos que no tenen res, i són feliços. Veus nens d'aquí amb cinc PlayStation i estan fastiguejats, a un d'allà li regales un globus i és el més feliç del món. Ja m'agradaria veure aquí els somriures que veig al Senegal.

Ja se sap, l'home feliç no duia camisa.

Com que sempre m'ha agradat molt el golf, vaig portar pals i vaig ensenyar aquells nens a jugar a golf.

Una imatge curiosa, els descamisats de la terra practicant l'esport de les elits.

Els vaig fer uns forats a terra i ja està. El que més il·lusió em fa és que no en diuen golf, en diuen ricard perquè jo els vaig ensenyar el joc. Juguen a ricard.

Com hem tractat els africans, la gent del primer món?

Els hem explotat i els seguim explotant. Ara estan explotats per les multinacionals. I quan marxen, cap país els vol acollir, en lloc de mirar per què marxen de casa seva, qui hi té interessos al darrere. Algú hauria de posar ordre, jo no puc veure gent morint al mar. Podria ser qualsevol de nosaltres.

Ha trobat el Lluís Llach, al Senegal?

No, però sap que no viu lluny d'on estem nosaltres? El vull anar a visitar.

Podria cantar pels nens, pobrets.

Per què no? Segur que els faria il·lusió. Potser fins i tot podria col·laborar, segur que deu tenir més diners que jo (riu).