«Vincular flamenc i toros és cosa de pandereta»

Amb un cognom de gran poeta, estava predestinada a l'art?

Potser sí, perquè quan tenia tres anys, això no ho posi...

No foti, que això sona interessant.

He, he, d'acord, posi-ho. Amb tres anys, per cap d'any, vaig beure tots els gots mig buits de cava que vaig arreplegar, sense que ningú se n'adonés. I em vaig posar a ballar flamenc, per espant dels meus pares quan es van adonar del que havia passat.

Ballaria per alegries, suposo.

A més, la meva àvia tenia una nina d'aquelles de souvenir, una flamenca amb vestit de cua. Jo treia tot el que hi havia a sobre del tocador i el convertia en l'escenari de la nina. Passava hores jugant-hi.

Predestinada, el que jo li digui.

Fa un any vaig descobrir que tinc una besàvia de Riotinto a qui li deien Maria la Gitanilla. I he sabut que volia ser bailaora! Ara em quadra tot, vaig pensar!

Essent de Palafrugell no hauria de ballar sardanes, i no flamenc?

També sé ballar sardanes, el que no sé és comptar. Això d'estar ballant i comptant em sembla massa dur. Però m'encanten, escolto sardanes i se'm posa la pell de gallina.Jo estic molt orgullosa de ser catalana. Quan vaig a Andalusia em discuteixo per segons quins temes, com els toros.

M'està dient que estic davant d'una flamenca a qui no li agraden els toros?

No m'agraden gens, sóc animalista! Vincular flamenc i toros és una cosa de pandereta, que va voler vendre el franquisme. El flamenc que jo visc no és el de les pel·lícules d'aquella època. Per mi el flamenc no és folklore, és una cosa que es desenvolupa dia rere dia.

Què imagina que està trepitjant, quan dona aquests cops de peu a terra?

No sé si es pot dir, però comença per P i acaba en P (riallada). Podem posar que m'imagino que trepitjo les injustícies i ja està. És una manera de descarregar, de netejar l'interior.

Ha plorat mai, ballant?

Molt. He plorat i he fet plorar.

El meu fill mai havia vist flamenc, i la primera vegada, amb set anys, va quedar gairebé en èxtasi. Què té el flamenc?

Potser hauria de revisar el seu arbre genealògic, a veure què passa (riu). No, el que passa és que el flamenc és espectacular, i els ballarins són autèntics percussionistes. No està prou reconegut ni a Catalunya ni a Espanya, difícilment en veurà a la TV.

Com se sent, a punt d'entrar a presó?

Sort que sé que en sortiré.

Vagi a saber, tal com està el pati.

Per mi és important anar-hi. El pitjor que et poden fer és treure't la llibertat. Tenim els presos una mica oblidats, preferim no pensar-hi, ho tapem. I tots hi podem anar a parar, tothom pot cometre un error. O ser víctima d'una injustícia. És una vergonya que per cantar hi puguis acabar.

Sort que vostè només balla.

També he fet una cançó. Li cantaré després de l'entrevista, no sigui que...

El flamenc s'associa a la llibertat. Ballar-lo a la presó sembla contradictori.

Les penes amb música són menys penes. Les preocupacions i ansietats s'han de treure a fora, i el flamenc és una eina. Ja estem? Ara li cantaré la cançó.