03 de juliol de 2018
03.07.2018
RAMÓN COTARELO · Escriptor i pensador

«La independència serà entre aquest any i la meitat del vinent»

Ramón Cotarelo, des de fa poc temps nou veí de Girona, va presentar ahir a l'Auditori d'aquesta ciutat el seu nou llibre, «España quedó atrás», una crítica a un estat que considera irreformable, i ho va fer amb una conversa amb l'expresident Artur Mas

05.07.2018 | 07:04
«La independència serà entre aquest any i la meitat del vinent»

Ja ho veu, vostè aconsegueix el permís per parlar a l'Auditori que es va denegar al Rei.

He, he, perquè el que aporto jo val la pena.

Més que el que aporta el Rei, dedueixo.

Les comparacions sempre són odioses, però està per veure que el Rei aporti alguna cosa.

Què se li ha perdut a Girona, per venir a viure-hi?

És una de les millors ciutats del món. S'hi parla el millor català, segons les meves notícies. I a més, és independentista de pedra picada des de l'origen dels temps.

N'està segur? Qui li ha dit tot això de Girona?

Tothom, inclosos els no gironins. La qual cosa és tot un conqueriment.

Vostè sí, que en sap. Com que als catalans res no ens agrada més que ser ensabonats per un espanyol, s'hi dedica a temps complet.

Naturalment, el que passa és que jo no em dedico només a ensabonar, a vegades també dic coses que no agraden.

Per exemple?

Per exemple al primer govern plantejat pel senyor Torra, li faltava totalment la perspectiva de gènere.

La roba interior la porta groga?

Un servidor?

Errr... sí.

No, però és que perdoni, el color groc no s'ha de portar a dins amagat, sinó a fora.

Beurà ratafia, almenys.

Soc abstemi, per desgràcia (riu).

ERC diu que no hi ha suficient majoria per a la independència. Dos anys per aprendre a comptar no són molts anys?

Potser en necessiten més, però a mi em sembla suficient la que hi ha. Amb 50,01% n'hi ha prou.

És suficient per a la independència?

Per descomptat. O no és majoria?

La Ponsatí va confessar que tot va ser un farol. Vostè se'l va empassar?

Primer, no va ser un farol. Segon, si ho hagués sigut, me l'hauria cregut i ja no seria un farol. Tercer, no tothom és afortunat durant tot el temps que ha de parlar.

Vostè és bon jugador de pòquer?

Boníssim. Perquè faig una cosa que em permet no perdre mai: no jugar-hi.

Miri la gent del carrer. Veu una crisi humanitària, com va dir en Torra?

Em penso que li passa com a la Ponsatí, que a vegades un no ensopega amb el terme encertat. No és una crisi humanitària, però sí una profundíssima crisi constitucional que posa en qüestió la mateixa existència de l'Estat espanyol.

No és de covards, voler marxar d'un estat que no ens agrada, en lloc de quedar-s'hi i lluitar per millorar-lo?

De cap manera. Tot i que tampoc no és una cosa d'herois, simplement és de persones amb sentit comú. Fa ja uns 400 anys que aguantem aquesta rèmora, i l'única oferta que se'ns fa són 400 més, augmentant el pes de la rèmora. Ja n'hi ha prou, Espanya no té solució. Hem complert de sobra.

Se'm fa curiosa aquesta primera persona que usa en parlar dels catalans.

A mi em resulta curiós que diguin «ens agrada molt que algú de fora parli bé dels catalans». Però si visc aquí! Quan això, afortunadament, deixi de ser territori espanyol, seré un català més, igual que vostè. Li diré més: soc més català que tots els nascuts a Catalunya, perquè això no té cap mèrit, mentre que jo ho soc per pròpia elecció.

Ho creu de debò, que Catalunya serà mai independent?

I tant que sí, i ben aviat.

Posi una data, vinga

Entre aquest any i la meitat del vinent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook