06 de juliol de 2018
06.07.2018
PAU VALLVÉ · Cantautor

«Ensopegar no és dolent, la vida és ensopegar i anar aprenent»

Pau Vallvé va tocar ahir a Girona temes del seu darrer disc «Abisme cavall hivern primavera i tornar» · Ho va fer a la plaça Núria Terés, dins del nou cicle d'estiu Notes al Parc

06.07.2018 | 08:28
«Ensopegar no és dolent, la vida és ensopegar i anar aprenent»

Pau: va i ve de Girona?

He, he, sí, la veritat és que sí. De fet Banyoles va ser la ciutat en què vaig decidir anar per allunyar-me de Barcelona, tot i que al final he tornat a casa.

La vida es redueix a caure a l'abisme, aixecar-se i tornar-hi?

Bé, diguéssim que la vida en molts aspectes va endavant, però en d'altres és una mica circular. El disc parla una mica d'això, que quan et sents a baix de tot, l'únic que has de fer és això: agafar el cavall, creuar l'hivern, que arribi la primavera i tornar. Ara bé, el tornar pot tenir dues interpretacions: tornar a estar bé o tornar a l'abisme.

No em queda clar si és pessimista o optimista.

Bé, aquestes són les dues opcions que tots tenim, no n'hi ha gaires més.

Li passa sovint, de caure a l'abisme i haver d'aixecar-se de nou?

En l'àmbit personal no gaire, però sí que hi ha vegades que en alguns àmbits un torna a ensopegar amb les mateixes pedres. Però en fi, cada cicle d'aquests que compleixes, encara que et faci mal, et serveix per anar agafant experiència. Ensopegar no és res dolent. Ja és això, la vida, ensopegar i anar aprenent.

I el cavall on queda?

El cavall és sempre necessari. Per malament que estiguis, s'ha d'anar endavant.

Té un tema que es titula «Avui l'únic que vull». Vostè què vol, a veure.

Com qualsevol persona, crec que el primordial és ser feliç. Aquest tema el vaig compondre per parlar del tema dels assetjadors, que a tots ens toquen a vegades, treure'm de sobre el mal rotllo que donen. Tots tenim a sobre alguna llosa i necessitem dir «avui, a la merda tot».

Quina és la seva llosa?

Això que li deia, que aquesta professió és preciosa, m'hi he volgut dedicar des de petit. Però com més conegut ets, a vegades hi ha gent que no entén els límits de la intimitat, i es fa difícil. Però vaja, és una minoria, no hi ha cap problema.

«Amic dels cirerers». De debò?

He, he, era una metàfora, és que a les meves lletres sempre hi acaba sortint la natura.

A Girona participa a Notes al Parc. Per què serveixen els parcs?

Són aquests espais que tenim a les ciutats perquè no ens acabem d'atabalar. Segurament serveixen perquè no fotem el camp de la ciutat, a mi em van molt bé. La ciutat ens atabala a tots, però a la vegada tot està tan ben muntat, que no ens n'adonem.

Comença l'estiu, però a vostè sembla que només li van l'hivern i la primavera.

He, he, sí, l'estiu també està bé.

El seu anterior treball es titulava «Pels dies bons». Mai no tornen, oi?

Sempre. Sempre s'ha de brindar pels dies bons. Hem de pensar que sempre el millor està encara per venir. Sempre endavant, aquesta ha de ser sempre l'actitud. Res de llançar la tovallola.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema