08 de juliol de 2018
08.07.2018
El boulevard

Sant Pol, quina hora és?

La vila del Maresme coneixia el tancament del restaurant de Carme Ruscalleda en el mateix moment que s´iniciava la consulta europea sobre els canvis d´hora

08.07.2018 | 06:30
Sant Pol, quina hora és?

A finals de l´estiu del 1988 havia quedat a dinar amb el bon amic i periodista Jaume Font, llavors editor de la revista Girona Gastronòmica. Igual que havia passat dos anys abans, quan en Jaume em va portar al restaurant que dos joves germans acavaben d´obrir a Taialà, aquell dia tocava provar-ne un de nou. Així fou com vaig conèixer el restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar. La connexió gironina de l´Alt Maresme fou molts anys indiscutible. L´adscripció al Bisbat de Girona era una raó, però fonamentalment passava per les comunicacions. Quan l´autopista no existia, l´N-II que creauava el Maresme era la via entre Girona i Barcelona. I en tren, la línia de la costa. Per a generacions de gironins, aturar-se a esmorzar, dinar o sopar a Sant Pol, Calella o Canet era el més normal del món.
Quan Carme Ruscalleda va obrir el restaurant ja hi havia autopista i el tren et deixava en vuitanta minuts al passeig de Gràcia pasant per l´interior. Però en arribar a Sant Pol el paisatge no m´era aliè. Quins records de quan travessàvem el Maresme amb els meus pares i germans pujant (anada) o baixant (tornada) de Barcelona, amb aturades alimentícies a Cal Coix, a l´Hostal del Bé, que crec que era a Tordera, a La Bodega de Calella o en ocasions memorables a l´Hispania d´Arenys, de les germanes Paquita i Lolita Rexach. Aquestes darreres simbolitzen la connexió gironina amb el Maresme a través de la carretera general. Nascudes a Sils, l´activitat del pare com a transportista les va dur a mig camí. Quan vaig posar els peus i els cinc sentits al Sant Pau per primer cop ja vaig gaudir plenament del que arribaria a ser. Amor al producte, la subtilesa de la cuina, la serenor de l´ambient del lloc i el servei. Aquestes mateixes sensacions han portat Ruscalleda i la seva família a l´elit mundial de la gastronomia.
La Ruscalleda, persona tan estimada al país per la seva bonhomia i el positiu del seu caràcter, ha anunciat que tancava per sempre el restaurant de Sant Pol de Mar, pero continuarà activa en l´activitat en què ha fet mestratge. Trenta anys després, enguany no obriran després de vacances. Llei de vida. Sant Pol ha estat durant aquests anys, sobretot, la vila des d´on ha mirat cap al món aquesta cuinera que ha arribat tan lluny com a Tòquio, on té un dels seus restaurants. I com diu un convilatà de Carme Ruscalleda, han deixat d´atabalar-los durant una temporada amb la pregunteta que alguna gent feia als vilatans amb conya i prepotència. «Sant Pol, quina hora és?».
La llegenda, repetida al llarg dels temps i que ens explicaven de petits quan travessàvem la vila per la carretera general, és que a Sant Pol de Mar havien instal·lat a la façana de l´església un rellotge de sol per marcar les hores del dia. Així sabien de l´arribada del migdia, quan el sol era al zenit, moment de referència per al dinar o la feina. Cada poble tenia el seu rellotge de sol i, de fet, en no haver-hi encara hora oficial comuna, cada poble comptava amb el seu propi horari. La malifeta és que s´afirmava que a Sant Pol, per protegir del sol el rellotge (de sol) l´havien posat a l´ombra. Fet que feia lògicament que no funcionés.
La història és falsa. Amb el temps els historiadors donaren a conèixer documents que explicaven l´heroica resistència de la gent de Sant Pol enfront de l´ocupació per les forces borbòniques. Centenars de soldats de Felip V entraren a la vila el 15 de febrer de 1714 mentres els vint darrers resistents s´atrinxaraven a la Torre de la Marina. Aquesta fou destruïda, igual que la resta del poble, i no fou permesa la seva reconstrucció ni tampoc instal·lar de nou el rellotge de sol. Les tropes ocupants, com a escarni, preguntaven als locals quina hora era. I aquí va començar tot. Em vaig recordar de la història quan Carme Ruscalleda anunciava el tancament del restaurant. A continuació, a la ràdio, casualitats, explicava Jordi Basté que ja estava activa la web de la consulta popular empresa per la comissió europea a fi de decidir si es manté el canvi d´hora a l´estiu o fins i tot si Espanya acaba tenint l´hora britànica. Demà contestaré a la consulta i ja els avanço que proposaré com a oficial l´hora de Sant Pol de Mar, en homenatge i agraïment a Carme Ruscalleda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema