La proposta de l´Ajuntament de Girona de convertir el carrer del Carme en una zona «pedalable» on no es pugui circular a més de 30 quilòmetres per hora és una bona i saludable notícia no només perquè els veïns de la zona hi guanyaran en tranquil·litat, sinó també per una qüestió pedagògica. Efectivament, en tractar-se d´una de les entrades a la ciutat, amb aquest decisió s´està enviant un missatge ben clar als conductors que accedeixen al centre per aquesta via urbana dient-los que no són ben rebuts els fitipaldis que posen en risc la seva integritat física i la dels altres.
Segons la informació que va publicar aquest mateix diari, la proposta municipal consistirà a fer un «carrer pedalable» de tal manera que tindrà una calçada compartida per a cotxes i bicicletes, on la velocitat màxima serà de 30 quilòmetres en el tram comprès entre el pont de la Font del Rei i el carrer Barranc de Font de la Pólvora, de tal manera que també servirà de nexe d´unió entre els barris de Vila-roja, Mas Ramada i el Grup Sant Daniel. En aquest sentit, tant el regidor de Mobilitat Joan Alcalà com el del barri de Vista Alegre, Eduard Berloso, han fet seves algunes de les velles reclamacions veïnals en el sentit de pacificar i, per tant, fer més segur, el trànsit rodat per aquest important espai urbà d´entrada a la ciutat.
Suposo, és clar, que el projecte per fer aquesta adaptació tindrà en compte que el tram que va entre el pont de la Font del Rei i la plaça de Catalunya tingui també la mateixa restricció de 30 quilòmetres hora. Caldria aclarir-ho, sobretot perquè és en aquest tram on es varen suprimir uns ressalts a la calçada justament per afavorir que els vehicles no tinguessin entrebancs i així poguessin agafar més velocitat. La mesura ja ha provocat molts ensurts i alguns atropellaments i, malgrat que es va intentar justificar amb una el·lipsi retòrica sobre qüestions legals vinculades a la nostra pertinença a la Unió Europea, el cert és que l´argumentació té una base poc sòlida ja que no existeix normativa legal d´obligat compliment sobre el tema dels ressalts a les vies urbanes sinó tan sols recomanacions i una homogeneïtzació de criteris per part del Servei Català de Trànsit entorn als anomenats elements reductors de velocitat, uns artefactes que n´hi ha per a tots els gustos: «coixins berlinesos», «esquenes d´ase», «bandes transversals», etc.
El Ministeri de Foment també ha publicat orientacions tècniques perquè els municipis s´hi adaptin però suposo que el nostre ajuntament ni tan sols se les ha mirat i prefereix fer cas de la recomanació que la Generalitat va enviar als municipis catalans on es deia que, com a raonament bàsic, s´havia d´establir «la coherència entre la percepció global que transmet la via i la velocitat màxima que s´hi vol transmetre». És a dir, que tothom faci allò que millor li sembli segons les seves necessitats, la pressió del col·lectiu veïnal, el tipus d´asfalt del carrer i l´humor de l´edil de torn.
En qualsevol cas, benvinguda sigui aquesta pacificació del carrer del Carme si realment és per a tota la via d´entrada a la ciutat, és a dir, des del cementiri fins a la plaça de Catalunya. Caldria, és clar, redefinir el futur de l´actual carril bici que és d´ús COMPARTIT entre ciclistes i vianants a través d´un futur projecte d´ampliació dels jardins Pablo García Cortés Pablito, que tal vegada podrien guanyar un xic més d´espai. El carrer del Carme, que ha partit històricament ostracisme i marginalitat per culpa de l´error històric de la construcció dels ponts i també pels embats de l´aigua en les múltiples inundacions provocades pel desbordament de l´Onyar, mereix consideració municipal, obres, millores i atencions. La proposta de «carrer 30» és un bon pas en aquesta direcció.
