Sap que Landru -no Landry- va ser un assassí en sèrie francès, del qual diuen que va matar cap a 300 dones i nens?
De debò? No ho sabia, no. Jo no he matat mai ningú, de moment. Ni ho tinc previst. No serà per falta de ganes, a vegades.
Rumba per a nens no és un oxímoron?
Què va. Els nens són molt més tolerants que els adults, musicalment. Pot trobar adults que diguin per exemple «ui, jo no escolto reggaeton», o rumba, o heavy. Però no trobarà cap nen que li digui que no li agrada determinat tipus de música. El nen no és tan tancat. Ens anem tancant amb els anys.
En canvi, si no els agrada el concert, ho deu notar de pressa.
És molt més complicat el públic infantil que l'adult. Els adults aplaudeixen sempre, ni que sigui per educació. Si a un nen no li interessa el concert, és molt sincer: es gira i es fot a jugar a una altra cosa a l'altra punta de la plaça.
Això ha d'enfonsar.
Però si un nen està escoltant durant tot el concert, significa que has tingut èxit.
Als nens no els cantarà rumbes com aquella d'en Peret que diu «con la puntita na más»...
He, he, no, no. Jo defujo de considerar la rumba un gènere superficial. La rumba és un gènere musical més, tant pot incloure una cançó lleugera, de ball, com tenir una lletra profunda i amb missatge. El gènere musical mai limita la qualitat de la lletra, ni tan sols al reggaeton. Que té lletres masclistes i detestables? Òbviament, com el rock i el reagge. O la rumba. I també hi ha en Pep Lladó o el mateix Gato Pérez, amb unes lletres de rumba extraordinàries.
La rumba és tan catalana com la sardana?
Indubtablement, això no admet discussió. La rumba catalana va ser creada a Catalunya per gent catalana, gitanos catalans.
Quin és el secret del ventilador?
Encara no l'he trobat. Però quan veig fer-lo als meus companys gitanos, comprenc que el ventilador conté l'essència del gaudir de la música. És allò que et fa moure directament, per sentiment, no és res que et toqui l'intel·lecte. Toca l'ànima.
Un rumber no pot estar mai trist?
Les persones que fem rumba també estem tristes. La rumba és un gènere alegre, però hi ha rumbes tristes que són precioses. Tot el disc Andar contigo, de Pep Lladó, és de rumbes dedicades a la mort de la seva dona. És meravellós.
I ara es passa a tocar per a adults?
Fem el procés invers: normalment els grups per a adults acaben cantant en format infantil. Nosaltres, al revés.
O sigui, van començar -tal com em deia- pel públic difícil i ara van al fàcil.
Exactament, fer música per a adults és facilíssim, l'adult quan està de festa, balla i s'ho passa bé, no és tan exigent com un nen. El públic adult és molt menys exigent.
