La Casa del Llibre de Barcelona va acollir ahir la presentació de la nova novel·la històrica de Jordi Verdaguer, «La ciudad de las tres catedrales», ambientada en la Barcelona del segle XIII i els primers anys de Jaume I. Verdaguer la vol presentar a Girona després de l'estiu

A veure si ho deixem clar d'una vegada: al segle XIII existia Catalunya, existia Aragó, o què existia?

Ha, ha, miri, jo ho he solucionat parlant del tron dels comtes-reis. I així, solucionat.

Per no mullar-se, vaja.

Jo parlo del casal de Barcelona i el tron dels comtes-reis, així ningú em podrà dir res (riu).

Hem mitificat massa Jaume I?

Ell que passa precisament és que només coneixem Jaume I a partir dels 9 anys. En la novel·la intento treure a la llum el Jaume I que va des de la seva concepció fins als 9 anys. Es coneix molt el Jaume I conqueridor, però no gaire l'anterior.

La infantesa és el que menys en coneixem?

La infantesa i, sobretot, la seva mare, Maria de Montpeller. Va ser una reina fantàstica, que aquí no valorem en tot el que es mereix.

Ha descobert alguna cosa desconeguda, d'aquell nen que va arribar a rei?

No del tot desconegut, però és curiós com la mare va enganyar el seu marit, Pere el Catòlic, per concebre'l. Pere el Catòlic no volia tenir relacions amb la seva dona, i el van enganyar fent-li creure que qui l'esperava al llit era una seva amant. Aquella nit van concebre Jaume I, i mai més Pere el Catòlic no va tenir relacions amb la seva esposa.

Vaja un, el Catòlic.

A partir d'aquí també és apassionant. Jo desconeixia com els seus oncles van voler matar Jaume I quan va sortir de Monzón, ja que aspiraven al tron. El que va passar és que en el viatge entre Monzón i Barcelona, el poble es va posar de part de Jaume I.

Quantes intrigues polítiques! N'hi havia més aleshores o ara?

(Riallada) Crec que més o menys les mateixes, perquè el poder sempre atrau i sempre corromp. Sempre. Tothom que s'apropa al poder, s'acaba corrompent. Tothom.

Una altra comparació entre les dues èpoques: els reis de l'edat mitjana també tenien belles dames que els feien de testaferro a Mònaco?

Ha, ha, tenien de tot: testaferros, amants i intrigues polítiques.

O sigui que sí, com els reis d'ara.

O com els polítics d'ara!

En definitiva, és millor ser rei avui o a l'Edat Mitjana?

Per Déu, molt millor a l'Edat Mitjana! A Lleó hi havia el rei Alfonso el Baboso, que es casava i després al·legava que tenia parentiu amb la seva esposa, la tancava en un convent, i es casava amb una altra.

Un mal menor: més val això que decapitar-les, com feia Enric VIII.

Quan va morir, totes les vídues, que no es coneixien, es van reunir per decidir qui havia de ser rei de Lleó. Era època d'intrigues, però intrigues divertides.

Què pensa quan veu Damasc, en la universitat de la qual vostè va ampliar estudis?

Em sap molt de greu. Perquè, a més, vaig estar a un monestir de Damasc, que després va ser arrasat i van matar tots els monjos. Em fa molta pena, perquè totes les guerres tenen un rerefons econòmic. Damasc era preciós, però ho era més la seva gent.