Què se li ha perdut, a Porto?

Estudiava un màster de fotografia a Madrid, i hi vaig conèixer la Maria Souto. Ens vam avenir molt, teníem moltes coses en comú, i vam dir que havíem de muntar alguna cosa. Ens vam decidir per un festival, perquè ens volem dedicar a la gestió de projectes. Una idea que era molt abstracta, a poc a poc va anar agafant forma. El que teníem clar és que havia de ser de caràcter cultural i que tingués relació amb Espanya i Portugal. Són països veïns però amb diferent manera de fer les coses, vam creure que un mix seria interessant. Des del començament volíem fer un festival diferent dels altres, i ho serà.

Això ho deu dir a tots...

No ens dediquem a mostrar obres acabades, sinó en procés. Ensenyem obres inacabades. Per exemple, no mostrem un llibre acabat, sinó com es fa, com s'hi arriba. La gent està acostumada a veure només resultats finals. Doncs bé, la idea del festival és ensenyar el rerefons, i interrelacionar la gent a qui li agrada -per exemple- la fotografia, amb la gent que s'hi dedica. Un parell de fotògrafs estaran creant tota la setmana, amb les portes obertes, perquè la gent els pregunti el que vulgui.

I amb artistes de dos països.

Seria interessant que el Loading obrís més col·laboració en diferents àmbits entre Espanya i Portugal. De moment, la nostra intenció és continuar organitzant-lo cada any.

És vostè un de tants joves que han de marxar per poder dedicar-se al que els agrada?

Suposo que sí. A Portugal m'hi sento molt a gust, el meu pare és gallec i l'idioma ajuda. La veritat és que aquí el tema està molt complicat. Bé, treballar de fotògrafa està complicat arreu, no és estrany que la gent hagi de marxar. I és una llàstima, crec fermament que la fotografia és una eina molt útil, tal com evoluciona la societat.

A banda de la fotografia, més en general: hi ha futur aquí, per als joves?

Està complicat.

Segons el portuguès José Cardoso, per conèixer una ciutat se l'ha d'interrogar, interrogant-nos abans a nosaltres.

Hi estic d'acord, passa a totes les ciutats. I Porto la sento molt propera, potser pel que li deia, que soc mig gallega.

El fotògraf també s'interroga a si mateix abans de fer una foto?

Aquesta és la base de la fotografia. De fet, crec que això és el que diferencia un fotògraf professional d'un d'amateur. Fotografiar no és només plasmar una imatge, sinó replantejar-la i donar-li un sentit.

Quina va ser la seva primera foto.

No ho sé. No tinc primera foto. Des de molt petita que m'agrada fer fotos. La primera imatge que em va agradar -si podem dir-ho així- va ser una que vaig fer precisament a Galícia. Va ser aleshores que em vaig començar a adonar que la fotografia podria ser alguna cosa més que un hobby, que potser m'hi podria dedicar.

El mític Cartier Bresson va dir «Les teves primeres 10.000 fotos seran les teves pitjors fotos». Així que ja sap, s'ha d'anar practicant.

Sí, la fotografia requereix pràctica, però en aquest cas no estic d'acord amb en Cartier Bresson. Al contrari, penso que una bona foto pot ser improvisada, pot sortir bé sense haver practicat. A vegades és un instant que captes i ja està.

Quin moment històric li hauria agradat fotografiar?

Mmm... ostres, no ho sé. Potser la revolució francesa.