a solidaritat és un mot que de tan usar-lo corre el perill de quedar desgastat i sense sentit. Les imatges terribles dels refugiats que cerquen un món millor travessant el Mediterrani ens arriben pels canals de televisió mostrant en tota la seva cruesa la realitat dels conflictes que tenim a prop, les guerres, les misèries humanes, però també la grandesa d'organitzacions no governamentals que ens ajuden a creure que el significat de la paraula solidaritat manté encara, malgrat tot, el seu valor. Per algunes de les cruïlles més cèntriques de Girona abunden colles de joves amb armilles llampants amb la marca d'una ONG, ja sigui Metges sense Fronteres, Unicef o alguna associació en lluita contra una malaltia estranya.
T'aturen i intenten fer-te soci després d'haver-te alliçonat sobre les bondats de la seva entitat sense ànim de lucre. Suposo que es deuen emparar amb la tan nostrada llibertat d'expressió i la utilització lliure de l'espai públic, perquè no n'he trobat cap ni un que disposés de la perceptiva autorització municipal per dur a terme aquesta activitat de proselitisme urbà. Ara ja no cal demanar permís a l'Ajuntament? O depèn de qui sigui l'actuant i l'activitat que s'hi vulgui fer?
En qualsevol cas, ara mateix les bones intencions d'aquestes i d'altres ONGs deuen estar sota mínims, particularment després que s'hagi descobert que la Diputació de Barcelona ha desviat milers d'euros que en origen havien d'anar destinats a projectes de cooperació a països del Tercer Món en una operació de macroestafa al poble al qual diuen servir. A València també es varen desviar fons de Cooperació que varen anar a parar a butxaques particulars i els responsables ja són a la presó. Ja m'agradarà veure com s'acaba aquest escàndol que afecta una vegada més els més desfavorits per engreixar als de sempre.
El mes de maig passat l'Ajuntament de Girona va tancar el termini perquè les entitats poguessin demanar subvencions per a projectes de solidaritat i cooperació, pels quals ha destinat enguany un total de 169.500 ?. Si no vaig errat, amb pressupost del 2017 es varen finançar projectes ben diversos: construcció d'una biblioteca a Ndangane al Senegal, un centre de salut a Thillés Boubacar també al Senegal, un programa d'atenció a les persones amb discapacitat a Aguacatán, Guatemala, la portada d'aigua potable a la Colònia de Montarano al Paraguai, prevenció de malnutrició infantil a Guatemala, la Fundació Vicente Ferrer, desenvolupament agrícola a Sinthiang al Senegal, implantació d'energies renovables a la província de Pastaza a l'Equador, un programa sobre drets alimentaris, educació i salut per a 35 nens i nenes de Buenaventura, Colòmbia, etc., a banda d'altres projectes sobre desenvolupament i sensibilització que també varen rebre ajudes. El regidor Cristóbal Sánchez té raó quan reafirma la importància que el món local s'impliqui en campanyes que traspassin fronteres per tal de contribuir a construir «una ciutadania i una societat més justa i solidària». Naturalment, estic convençut que l'ajuntament té constància fefaent que les ajudes atorgades s'han esmerçat en allò que es proposava fer, però no seria sobrer fer-ho públic abans que la boira de la sospita de Barcelona no arribi també a Girona. He trobat a faltar ajudes a projectes que beneficiïn la ciutat nicaragüenca de Bluefields o al campament de refugiats sahrauís de Farsia, amb els quals Girona va apostar de manera decidida fins al punt d'establir-hi convenis d'agermanament, fent possible una cooperació efectiva amb l'aval d'uns comitès de gent activa que establia els lligams solidaris, preparava els projectes i en vigilava l'acompliment. És la solidaritat que beu de les fonts del coneixement de la realitat, ben lluny de l'aturada en una cruïlla del pont de Pedra.
