La caiguda accidental d'un rinoceront fa 160.00 anys en una cova del Garraf ha propiciat la descoberta d'un esquelet d'una espècie ja extingida que seria similar als actuals rinoceronts negres africans. La troballa de les restes d'un exemplar d' Stephanorhinus hundsheimensisla van fer investigadors del Grup de Recerca del Quaternari (GRQ-SERP) de la Universitat de Barcelona (UB), precisament a l'anomenada cova del Rinoceront, un jaciment de Castelldefels on el 2015 ja es van localitzar dos esquelets d'aquesta espècie.

Les restes inclouen les dues extremitats anteriors de l'exemplar, les costelles, part de la columna vertebral i el crani amb les dues mandíbules. Els ossos s'extrauran de la cova aquest estiu i posteriorment els investigadors les estudiaran.

Els investigadors suposen que l'animal va caure de manera accidental al fons de la cova, on va morir en quedar-hi atrapat. Les dents indicarien que era un exemplar jove, d'uns set anys, ja que encara presenta part de la dentició de llet. L'esquelet mostra que estava adaptat a la carrera i que vivia en espais oberts.

La cova del Rinoceront és un jaciment arqueològic que presenta una llarga seqüència cronològica, que comprèn des dels 200.000 fins als 80.000 anys d'antiguitat. A la conca mediterrània són molt escassos els jaciments d'aquest període amb una seqüència estratigràfica tan completa.

Al jaciment hi ha una gran quantitat de restes de fauna en un estat de preservació excel·lent. L'any 2012 s'hi va descobrir un esquelet d'una cria d'elefant, i el 2015, dos esquelets de rinoceronts joves.

Pel que sembla, aquesta cova va funcionar com una trampa natural per a moltes espècies de fauna, especialment per als animals més joves i inexperimentats que hi queien.

Actualment, la cavitat es troba seccionada verticalment a causa del darrer front d'explotació de la pedrera de ca n'Aymerich, a Castelldefels. L'extracció de pedra calcària ha desfigurat enormement el relleu original i ha destruït la major part de la cova del Rinoceront, així com l'entrada originària i actualment s'accedeix a la cavitat per una bastida que permet desenvolupar els treballs arqueològics.

Les excavacions arqueològiques formen part del projecte d'un projecte del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, encapçalat pels investigadors Joan Daura (Universitat de Barcelona) i Montserrat Sanz (Universitat Complutense de Madrid). Les excavacions estan finançades per l'Ajuntament de Castelldefels i el Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat.