En l'edició especial que va publicar Diari de Girona amb motiu dels 50 anys de posada en marxa de l'aeroport de Girona-Costa Brava (31/03/2017), Carles Llorens (Còrdova, 1963), que va ser delegat de la Generalitat a la província del febrer de 2000 fins al gener de 2004, deia sobre la cúpula directiva de Ryanair: «Són els negociadors més durs que hi ha». La línia aèria irlandesa va volar per primer cop des de l'aeroport de Girona-Costa Brava el 5 de desembre de 2002: un avió amb 150 passatgers va viatjar fins a la pista de l'aeroport secundari de Frankfurt-Hahn (Alemanya), el primer capítol d'una llarga història que va arribar al clímax el 2008 -quan Ryanair va transportar 5,5 milions de passatgers des de Vilobí-; que es va refredar a partir del 2010, quan l'empresa fundada per la família Ryan, que es va estrenar el 5 de juliol de 1985 amb una vol entre Waterford (Irlanda) i Gatwick (Londres, Regne Unit), va començar a volar des del Prat; que va revifar el 2017 -Ryanair va tancar aquell any amb 1,4 milions d'usuaris a Girona, 100.000 més que el 2016-, i que ara es complica per les dues jornades de vaga anunciades pels representants sindicals dels tripulants de cabina per a demà dimecres, 25 de juliol -Sant Jaume, festiu a Girona i Salt- i demà passat, dijous.
La protesta ha dut la direcció de la companyia que capitaneja Michael O'Leary -un conseller delegat tan singular com vehement- a cancel·lar 400 vols a Espanya, decisió que afecta 50.000 clients, dels quals un miler i mig podrien haver contractat un vol des de Girona.
Ahir -Llorens ja ho deia: «són els més durs»-, Ryanair presentava els resultats del primer trimestre fiscal, marcats per una caiguda del 20% del benefici net (319 milions d'euros al tancament del mes de juny), i amenaçava, sense embuts, com de costum: «Si aquestes vagues innecessàries continuen minvant la confiança dels clients i els rendiments futurs en determinats mercats nacionals, aleshores haurem de revisar la nostra programació d'hivern, la qual cosa podria conduir a la reducció de flotes a les bases més inestables i a pèrdues de llocs de treball allà on empleats competidors [ sic.] interfereixen en les negociacions amb la nostra gent i els sindicats». La companyia, que intenta «activament» entendre's amb pilots, que a Irlanda ja han fet dues vagues i en tenen una tercera de convocada per a avui, menysprea la previsió de «noves aturades al pic de l'estiu, quan no estem preparats per cedir davant demandes desraonables que comprometran les tarifes baixes i el model altament eficient». Arguments contundents que confirmen la singular «teoria de la duresa» formulada per Llorens.
«Intromissió il·legítima»
Així les coses, la Unió Sindical Obrera (USO) denunciava la setmana passada davant la Inspecció de Treball de Girona i de dotze ciutats on Ryanair té base operativa que l'empresa hauria comès una «intromissió il·legítima» contra el «dret de vaga» dels tripulants de cabina, perquè el 13 de juliol passat hauria requerit als caps de cada zona que informessin sobre quina proporció de la plantilla tenia pensat secundar la vaga que comença demà. I, el 17 de juliol, l'empresa va enviar un qüestionari electrònic als treballadors per tal que aclaríssim si se sumaven o no a la protesta. Un modus operandi que demostra «un ànim clar per coaccionar, intimidar i inflingir el temor (...) amb l'únic objectiu d'obstaculitzar l'excercici del dret de vaga», diu Ernesto Iglesias (USO). Durs, els irlandesos són els més durs.
