01 de agost de 2018
01.08.2018
SOLEÁ MORENTE · Cantant

«Cada cop més artistes estan portant el flamenc a altres nivells»

Soleá Morente és una cantant que se submergeix en el pop i el flamenc i que neix de la col·laboració amb Alonso Díaz, de Napoleón Solo · Morente, que diu alçar la veu contra la precarietat artística i es considera «obrera de la música», va rebre el premi Princesa de Girona d'Arts i Lletres el juny passat

01.08.2018 | 01:02
«Cada cop més artistes estan portant el flamenc a altres nivells»

Com està vivint la rebuda del seu nou disc?

Estic vivint un moment de satisfacció després d'un procés tan intens com és la creació d'un disc, en el qual poses totes les teves emocions, il·lusions i obres el teu cor. I que la gent ho escolti i tingui una bona acceptació és el millor que pot passar a un artista. Estic gaudint-ho.

Té la sensació que el públic és més receptiu ara a la fusió flamenca?

Les coses estan canviant. L'ésser humà va cap a l'evolució i el progrés. I això es reflecteix directament també en l'art. És veritat que el flamenc arriba cada vegada a més públic i cada vegada hi ha més artistes que estan portant el flamenc a altres nivells. En això hem tingut mestres com el meu pare o Camarón. I gràcies a ells ha sortit una escola a la recerca del flamenc.

Assegura que el seu estil és el resultat d'allò que escoltava casa seva. És veritat que el seu pare saltava d'allò més clàssic fins a, per exemple, Led Zeppelin?

Sí. El meu pare escoltava tot tipus de música i llegia tot tipus de literatura. Era un home que es deixava guiar molt per l'expressivitat i rebia tot tipus d'art, quan era de debò, amb els braços oberts. I a casa clar que escoltàvem Led Zeppelin, Pink Floyd, Bob Dylan, Leonard Cohen, Manolo Caracol, La Niña de los Peines... De tot.

Solen fer autocrítica familiar cada vegada que presenten un treball nou?

Sempre compto amb l'opinió de la meva família. Perquè confio en el seu criteri més que en el de ningú. Ells em coneixen i compartim un codi comú. Com t'entén la teva família, no t'entén ningú. Ens reunim a la casa dels meus pares, a l'Albaicín, ens posem les maquetes i les cançons i ens anem donant opinions els uns als altres. Estem molt interconnectats.

Ha servit d'alguna cosa al flamenc ser nomenat bé immaterial de la humanitat?

Benvingut sigui tot el reconeixement al flamenc. El flamenc és una de les cultures més importants del nostre país. S'estan fent moltes coses pel flamenc, encara que crec que caldria lluitar una mica més per la cultura en general. Caldria invertir més en la cultura i menys en la no cultura. I el flamenc sí que és cultura.

Creu que la precarietat de la música és un mal endèmic al nostre país?

És una vida molt dura i molt sacrificada, però com tots els oficis. I tots els oficis són sagrats. Les condicions laborals d'un músic que no és una gran figura o que està començant són molt delicades i molt complicades. Jo ho visc amb els meus companys i també jo mateixa. La gent creu que tens una situació afavorida per ser filla d'Enrique Morente i no ho és per res. Jo alço la veu pels obrers de la música perquè em considero una obrera de la música. I crec que els músics, per descomptat, han de ser millor tractats.

Hi ha hagut molt masclisme en el flamenc? En segueix havent-hi?

En el flamenc i en tots els oficis hi ha masclisme. I amb bastant potència. Però crec que cada vegada els homes són més conscients. I cada vegada s'estan fent més coses per aconseguir una societat més justa i més lliure. D'una banda, crec que encara queda molt treball per davant i, per l'altra, veig que s'està avançant en aquest aspecte. Clar que hi ha masclisme en el flamenc, com també hi ha masclisme en el rock i altres gèneres musicals. El masclisme és una creença molt inculcada que ara resulta difícil desarrelar. Però estem en el camí.

No resulta una mica complex creure en la justícia veient els integrants de La Manada passejar pel carrer?

No confio gaire en la justícia, però sí que crec en la consciència de l'ésser humà, en els principis morals i l'educació, que és molt important.

La justícia és un dels pilars de la nostra democràcia...

Com a valor, clar que crec en la justícia, però tant de bo s'exercís d'una manera pura i veritable.

Està contenta amb el nou Govern?

Anem a veure què passa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema