No sé si és cosa de la canícula i les altes temperatures però el fet és que aquest estiu ha tornat a ressorgir amb força la vella polèmica entorn de la possibilitat de fer un baixador del TAV a l´aeroport Girona-Costa Brava. Certament, l´exministre de Foment Íñigo de la Serna va prometre que dins aquest mateix any 2018 es redactaria un projecte per fer una estació a prop de la terminal i, fins i tot, va suggerir que s´hi podrien destinar 55 milions d´euros per fer-ho realitat. L´objectiu de la proposta era la de permetre una connectivitat efectiva amb la ciutat de Barcelona de tal manera que es pogués donar carta de naturalesa a la vella reivindicació de convertir les pistes d´aterratge de Vilobí en la que s´ha vingut a anomenar «quarta» pista de l´aeroport de la Ciutat Comtal. Fer, al capdavall, la vida més fàcil i còmoda als usuaris barcelonins, ja que d´aquesta manera es podria esponjar l´activitat de l´aeroport del Prat i, per tant, aconseguir una major comoditat per als milers d´usuaris d´aquelles instal·lacions.

Però el ministre del ram que va fer la proposta ja no hi és i el nou govern socialista no ho acaba de veure clar, de tal manera que el nou subdelegat del Govern espanyol a Girona, Albert Bramon, va anunciar que la proposta del baixador a Vilobí era una opció que plantejava seriosos dubtes atès que darrere el compromís de l´anterior govern popular no hi havia res signat i, per tant, seria prou convenient escoltar abans veus assenyades del territori que poguessin opinar sobre la idoneïtat o no d´engegar un projecte de connexió ferroviària que els mateixos experts ja han considerat «absurd» ja que, atesa la poca distància de Barcelona i, sobretot, de la ciutat de Girona, tot plegat representaria al capdavall un encariment dels preus a banda d´un increment en els temps dels recorreguts. Prestigiosos economistes de la UB com Daniel Albalate, Germà Bel, Xavier Fageda o Albert Gragera han signat un document on qualifiquen d´«ocur­rència» aquesta possibilitat ja que, en la seva docta opinió, aquest baixador «no té cap sentit operatiu». Malgrat que la reunió institucional que van mantenir l´alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el nou subdelegat del Govern estatal es va considerar genèricament positiva, l´edil gironina no es va estar de desqualificar el polític olotí titllant-lo de «cínic» i de «conservador» (sic), pel sol fet que aquest va manifestar-li obertament els seus dubtes amb relació a aquesta important infraestructura del baixador de Vilobí.

Aquesta setmana passada, el periodista Jesús Badenes ens recordava que aquesta proposta del baixador del TAV a l´aeroport era una aposta de CiU, és a dir, el mateix grup polític que ara ostenta el govern municipal (si hem de fer cas a la pàgina web, és clar, perquè allí encara hi apareixen com a regidors de CiU i no pas del PDeCAT o com es diguin ara). Però el més greu és que la seva aposta passava per posar l´estació del TAV a Vilobí en lloc de fer-la al centre de Girona.

Sort que el govern municipal socialista d´aleshores es va mantenir ferm en la seva aposta de centralitat d´aquest equipament ja que, si hagués prosperat l´opció convergent, ara tindríem unes instal·lacions semblants a la del Camp de Tarragona, és a dir, que els gironins hauríem de fer 14 quilòmetres per agafar el tren per anar a Barcelona.

Tenia raó el periodista a dir que hi ha altres projectes importants i pendents a la ciutat que passen desapercebuts o directament obviats per la plaça del Vi com ara la promesa de fer desaparèixer el viaducte. Però si pot ser electoralment rendible aquesta estratègia d´atac a l´adversari polític per què cal fer l´esforç d´estudiar els temes, demanar informes tècnics, treballar les propostes, cercar consensos, decidir la millor opció, és a dir, governar?