L'última campanya d'excavacions al jaciment del Castellot de Bolvir, realitzada aquest estiu, ha evidenciat que amb tota probabilitat els que van habitar el turó a l'època medieval ho van fer amb finalitats de control militar i no pas com un poblat.

Així, el Castellot del segles X i XI va respondre més a una realitat de tipus castell que no pas a un poble, que, com havia passat en l'època ibera i romana, es dedicava a la subsistència sedentària amb el conreu de les terres.

La campanya d'excavacions d'aquest estiu han permès als arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona definir la tipologia de les cases que van formar l'assentament medieval, que va ocupar el turó no més enllà de l'any 1130.

A la zona de llevant del jaciment els tècnics han constatat que les cases no eren senzilles estances com ho eren els habitatges de l'època. Al contrari, es tracta de cases amb dos, tres i fins i tot quatre estances, de manera que els experts han conclòs que es tractava de construccions amb una finalitat més enllà de la de viure-hi.

L'arqueòleg que ha codirigit els treballs, Jordi Morera, explica que «s'anirà confirmant que no era una ocupació domèstica sinó que hi ha cases complexes i que, per tant, l'ocupació vindria vinculada a factors militars de control del territori».

L'ocupació de l'època medieval presenta la gran majoria de construccions d'aquest tipus més complex amb diverses estances també amb diverses funcionalitats, «cosa que no era normal en un poble del segle XI», segons ha remarcat Morera. L'arqueòleg apunta que l'assentament militar medieval devia estar relacionat amb el poder comtal.

Les feines d'aquest estiu també s'han dedicat a la part central del jaciment, conegut pels arqueòlegs com el camp de sitges per la gran densitat d'aquests dipòsits que s'hi han trobat. Les feines de desenterrament han fet aflorar més sitges i més grans, la qual cosa fa pensar als historiadors que en època ibèrica l'assentament va ser molt poblat. En aquest espai de restes ibèriques, els arqueòlegs també hi han trobat una casa de dimensions més grans que la resta, la qual cosa indica que hi va habitar algú de rang superior en l'escala social de l'època.

En anteriors excavacions, també es va descobrir que el jaciment iberoromà és l'únic on s'ha pogut documentar arqueològicament un taller d'orfebre on es treballava l'or en la Catalunya antiga. Fa dos anys, durant la campanya d'excavacions a les restes iberes del Castellot es va treure a la llum una torre de la muralla romana que va sorprendre els arqueòlegs, ja que en desconeixien l'existència.

Les restes del poblat iberoromà del Castellot van ser descobertes pels arqueòlegs Oriol Olesti i Oriol Mercadal l'any 1992. Va ser, però, a partir de l'any 2006 quan s'hi va començar a treballar gràcies a la voluntat de l'Ajuntament de Bolvir.