La conversa que transcric a continuació es va produir en anglès, en data recent, a la porta sud de Buckingham Palace, al bell mig de Londres:

- Bon dia, jove, em podria dir si la meva cosina Lilibeth es troba a palau?

- Senyor, em sap greu. Sa Majestat es troba actualment a Escòcia, al castell de Balmoral. Per descomptat que li pot deixar un encàrrec. De moment... si es posa a la cua, en cinc minuts podrà visitar el Palau.

La veu em resultava molt familiar. En girar-me vaig descobrir la figura indiscutible de la persona que des de fa sis anys tots els estius protagonitza un d´aquests articles des que em va garantir que la seva vida tenia matèria suficient: el palafrugellenc Joan Cortey, qui fou consol de Girona a Madrid. Ara el trobava a la porta de Buckingham Palace, que anàvem a visitar amb alguns dels meus nebots aprofitant les úniques sis setmanes que està obert al públic, aprofitant les vacances reials.

Acabada la visita, en Joan Cortey va lliurar al simpàtic uixer una nota de salutació per a la reina absent. Llavors vaig comentar la seva presència estel·lar al documental sobre la història de Cap Roig, emès per TV3 abans de la darrera cantada d´havaneres de Calella. Sobretot volia preguntar pel misteriós llibre vermell que duia a la mà durant tota l´entrevista televisiva. Va ser intrigant. «Vine demà a les 10 del matí a la porta de la sala de les mòmies egípcies del Museu Britànic i t´ho explico». A l´hora pactada, en Joan Cortey era a lloc, amb el llibre vermell a la mà. Es tractava d´una molt ben conservada Guia Baedeker d´Egipte i Sudan, editada el 1914 amb centenars de pàgines en paper pergamí, desenes de mapes, dibuixos i il·lustracions. Gairebé no gosava tocar-la. Foren utilitzades pels viatgers que es fascinaren per l´antic i sofisticat Egipte dels faraons. Un mite que encara ara continua plenament vigent a Hollywood o a la literatura. El cop d´efecte va venir quan em va mostrar un text que identificava l´antic propietari de la guia: «Howard C. 1920. Deir El-Bahari». Vaig mirar en Cortey. Efectivament. La guia havia estat propietat de Howard Carter, el famós arqueòleg britànic descobridor de la tomba del faraó Tutankamon.

Això exigia una explicació. I en Cortey me la va donar: Dorothy Webster, abans de conèixer el coronel Woevodsky i d´instal·lar-se a Cap Roig, era una antiquària londinenca de Mayfair casada amb Sir Ian Onslow Dennistoun. Els seus íntims amics eren el matrimoni format per Lord Carnarvon i Lady Almina. Ell era el mecenes de les excavacions de Carter.

El problema per a Dorothy Webster i Lord Carnarvon era que les respectives parelles estaven embolicades entre elles. Lord Carnarvon va aguantar les banyes. Dorothy es va separar. Mentrestant, sovintejaven viatges a Egipte de la mà de Lord Carnarvon. En un d´aquests viatges, Carter va regalar la guia a Dorothy.

Anys després, quan Joan Cortey, marmessor testamentari dels Woevodsky, feia una visita rutinària d´administració a Cap Roig, va comentar a Dorothy, ja vídua del coronel, que visitaria Egipte i volia els seus consells. Aquesta es va limitar a agafar la guia i regalar-li