Registrador de la propietat! Però si és col·lega de Mariano Rajoy!
No, no, si de cas és en Rajoy, qui és col·lega meu.
Tenint en compte la coincidència, no li agradaria dedicar-se a la política?
És clar, com a tothom, trobo que és una professió molt noble.
Pot ser que no observi gens d'ironia ni sorna en la seva resposta?
És molt possible, ja que no n'hi havia. Admiro els polítics pel que fan, pels sacrificis que duen a terme en favor de la societat.
Als seus llibres apareixen moltes persones turmentades, veig que té tirada per la gent marginal.
Una vegada el meu fill em va ensenyar un examen, havia tret un 9. Em va dir que no em veia gaire content, que no feia bona cara. Li vaig respondre que hauria preferit un zero. Qui treu un zero té el món per davant, perquè la gent s'encoratja en les situacions dolentes.
I els monjos? Per què li interessen?
Perquè la de monjo es una activitat molt atractiva. Els admiro, com els polítics.
Altre cop sense ironia?
Altre cop. Algú que s'aïlla del món per dedicar-se a meditar és d'admirar.
Influeix en la seva escriptura la malaltia neurodegenerativa que pateix?
Sí, lògicament, totes les circumstàncies personals influeixen en allò que un escriu. Em van detectar la malaltia fa uns 8-9 anys, però suposo que l'arrossegava des de més temps enrere.
Com s'enfoca el futur des d'una malaltia com aquesta?
Jo l'enfoco igual com l'enfoca qualsevol altra persona. Al cap i a la fi, si a algú no li fa mal res, és que està mort, tothom té les seves coses. Jo tinc aquesta malaltia? Doncs la tinc, i m'agafo la vida com una lluita permanent perquè no m'impedeixi fer el que vull.
Ho diu com si fos fàcil, és d'admirar.
La malaltia és com una motxilla que pesa. Ja que no me la puc treure, així doncs, camino amb ella i ja està.
I mentrestant, gent barallant-se per un llacet de més o de menys penjat al carrer.
Bé, per a cadascú el seu problema és un gran problema, perquè és el seu. Jo tinc molt respecte per tothom, el fet d'estar malalt no provoca que menystingui els problemes dels altres. No em sento maltractat, per això.
La seva novel·la va d'un llibre sagrat. Quin és el llibre que té vostè per sagrat?
La Bíblia, l'Alcorà, la Torà...
Aquest ho són per tothom. Per vostè.
Per mi qualsevol llibre és sagrat. Un llibre no es pot maltractar, el llibre és l'obra de l'ésser humà per naturalesa. És un document sagrat, perquè al seu interior una persona hi ha abocat pensaments, sentiment. Respecto molt tots els llibres.
