El 2005 serà recordat per la gran devastació de l'huracà Katrina a l'Atlàntic, el sisè en intensitat enregistrat a aquesta costa i el que més víctimes mortals i destrosses va causar aquella temporada. Tot i això, aquest mateix any també serà recordat per la gran quantitat de ciclons tropicals que es van originar, 28 en concret, una xifra que per als experts està «tocant el màxim» que la conca atlàntica pot suportar en un únic any tenint en compte les actuals condicions climàtiques. La temporada del 2005 es van produir 28 ciclons tropicals a la zona de l'Atlàntic nord, dels quals 15 van assolir la intensitat d'huracà, un fet que suposa un rècord des de 1940. A més, si es tenen en compte altres variables que no sigui la intensitat, el 2005 se'l considera el més important dels últims 150 anys.

Aquell any va haver-hi tantes tempestes tropicals que fins i tot el Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units va quedar-se sense noms per referir-se a elles. Com que es fa per ordre alfabètic, van haver de recórrer a utilitzar lletres gregues per denominar-les.

La possibilitat que el nombre de ciclons a la conca atlàntica superi el d'aquella temporada és menor del 3,5%, encara que les probabilitats podrien arribar fins al 9% en condicions extremes, tal com indica l'estudi que ha publicat la revista especialitzada Science Advances i que va comptar amb experts del Centre de Supercomputació de Barcelona, investigadors australians de l'Organització d'investigació científica i industrial de la Commonwealth (CSIRO) i de la Universitat de Melbourne. En qualsevol cas, les estimacions preveuen que el nombre de ciclons tropicals màxim possible no excediria el total que es va assolir el 2005 i per això els autors de l'estudi consideren que podria usar-se aquest any com a «referència» per considerar el risc de ciclons tropicals i la gestió de riscos.

L'autora principal de l'estudi, Sally Lavendar del CSIRO, ha explicat que és «molt complicat pel clima Atlàntic actual generar més ciclons tropicals en aquesta regió dels que es van registrar el 2005». El seu equip va analitzar i produir milers de simulacions per intentar produir les condicions climàtiques òptimes perquè tornés a succeir i Lavender ha conclòs que «les simulacions no indicaven cap possibilitat convincent que, en comparació, es generessin més tempestes tropicals».

La relació estadística entre les condicions climàtiques durant la temporada de ciclons tropicals i la formació d'aquestes tempestes va ser prèviament calculada pels investigadors i van utilitzar aquesta correlació amb una sèrie d'índexs per examinar-los a l'estudi.