Mentre el futur museu d´art contemporani de la Casa Pastors de Girona està en la fase de definir quina serà la carcassa que acollirà els seus fons, l´Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols s´està consolidant any rere any com una de les propostes artístiques més interessants de l´època estival a les nostres contrades. Efectivament, des que l´estiu de 2012 va obrir portes amb l´exposició Paisatges de llum, paisatges de somni. De Gauguin a Delvaux, l´aposta anual de la baronessa ha esdevingut un referent artístic de la Costa Brava que d´alguna manera ha aplanat un camí que, en el futur, haurà de fer possible la presència a la vila ganxona del nou museu, que s´afegirà als ja existents de Madrid, Màlaga i Andorra. Si finalment es materialitza el projecte, un edifici de nova construcció adossat a l´actual monestir acollirà un bon nombre d´obres de la col·lecció Thyssen, principalment de grans autors de la pintura catalana dels segles XIX i XX que serien cedides de manera gratuïta fins a vint anys. Pendents de signar el conveni per tirar endavant unes obres que podrien quedar enllestides abans de l´estiu del 2020, la Diputació de Girona ja ha anunciat el seu compromís de participar en el finançament dels 6 milions que es calcula serà el cost d´aquest futur museu. Naturalment, el compromís el va adoptar l´expresident de la Corporació Provincial Pere Vila, però segur que també l´assumirà el nou president, Miquel Noguer, com també ho farà l´alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, o qui hi hagi al capdavant de la Corporació a partir del juny de l´any vinent atesa la importància i la repercussió internacional que comportarà l´execució d´un projecte d´aquestes característiques.

Enguany, la mostra que ofereix l´Espai Thyssen és una extraordinària col·lecció de pintures que sota l´epígraf «Natura en evolució» incorpora una selecció de paisatges que parlen de la transformació del territori i de la societat però també de com la pintura i les innovacions tècniques i estètiques incideixen en l´habitual percepció del nostre entorn. Hi trobem obres d´Emile Pissarro, Jan Josefsz Van Goyen, Laureà Barrau o Josep Amat, aquest darrer un dels preferits de la baronessa que segurament tindrà sala especialment dedicada en el projecte del futur museu. El paisatge és l´element principal i predominant de les exposicions que s´han anat repetint en aquests anys a les plantes convenientment adequades de l´antic Palau de l´Abat del Monestir. Obres de Ramon Marti i Alsina, Eliseu Meifrén o Joaquim Mir s´hi han exposat com una mena de tast lleuger però deliciós del gran plat que dintre d´uns anys esdevindrà el nou equipament. És de justícia ressaltar el quadre «La colla» de la pintora russa Olga Sacharoff, on retrata el grup d´artistes i intel·lectuals que es reunien a casa del col·leccionista Francesc Perez de Olaguer, però també mereix una visita L´Atelier Pepa Poch, un muntatge sorprenent instal·lat a la planta superior.

La pintura de l´artista russa formava part de l´extraordinària exposició que va organitzar el Museu d´Art de Girona, la qual cosa m´ha portat a pensar si no seria convenient explorar camins de col·laboració entre Girona i Sant Feliu de Guíxols. Suposo que el taller Jordi Bosch Genover deu estar redactant el projecte executiu per convertir la Casa Pastors com a museu d´art modern i contemporani però no queda massa clar quin serà, a banda del polèmic fons Santos Torroella, el contingut museístic i menys encara el pressupost de les obres, el finançament i els compromisos econòmics de les institucions (Generalitat, Diputació, Ajuntament) per fer-lo possible. Estendre l´efecte Thyssen a Girona podria ser una bona manera d´impulsar i donar efectivitat pràctica a uns projectes que beuen de les mateixes fonts culturals.