Agustín Peralt, doctor en Administració i Direcció d'Empreses, és l'autor de «Lidérate», un llibre dirigit sobretot a directius que volen trobar més equilibri entre la vida personal i la laboral. Peralt el va presentar abans de l'estiu a Girona, on té un bon nombre de clients

És millor liderar-se o alliberar-se?

He, he, el mateix liderar-se comporta alliberar-se. Alliberar-se de pressió, de pensar que no estic fent el que hauria d'estar fent.

Autoajuda per a directius? Em pensava que aquests tios no en necessiten...

Al contrari, són els que més la necessiten. Pot semblar irònic, però han invertit moltes hores a estudiar carreres i màsters, i en canvi molt poques a aprendre a ordenar-se i a planificar un dia a dia molt atrafegat.

Vostè també ha patit crisis personals?

Sí, hi ha vegades que se t'ajunten totes les adversitats, les personals i les professionals. Tant els amics com els assessors m'avisaven que eren massa coses juntes per resoldre-les totes. Allà vaig aprendre a ser efectiu a resoldre cada problema quan tocava. El que va començar essent una necessitat per solucionar els meus problemes, ha acabat essent la meva professió, perquè ara el que faig és ajudar a d'altres en moments difícils.

Un directiu despatxat és una metàfora dels temps que corren?

És el que li deia abans, ens han preparat per a moltes coses però ningú ens ha ensenyat a com enfrontar-nos a l'adversitat. Només volem aprendre a enfrontar-nos-hi quan ja l'incendi està provocat. Tot professional ha d'estar preparat mentalment perquè en qualsevol moment se li ensorri tot. I ha d'acumular recursos per, quan aquell dia arribi, ser capaç de sortir-ne enfortit.

Recursos inhumans, de Pierre Lemaitre: «Em dic Alain Delambre i tinc 57 anys. Sóc un directiu a l'atur».

Els directius americans tenen clar que l'edat no és un problema mentre ells segueixin cultivant les seves energies, tant la física com l'emocional. En canvi, aquí sovint som nosaltres mateixos els que ens jubilem abans d'hora. No sé per quina raó, fem que els nostres fills facin moltes coses que nosaltres vam deixar de fer. Ens acomodem.

Al llibre recomana tenir-ho tot per escrit... i en paper. No sap que existeixen iPods, telèfons mòbils, ordinadors...?

No estic gens d'acord, que avui tot hagi de ser tecnològic! Hi ha estudis que demostren que les capacitats cognitives que despertem amb el traçat del bolígraf sobre el paper no es desperten amb la tecnologia.

Vostè encara escriu a mà?

Sí, escric a mà. Això no treu que després ho aboqui a format digital en arxius molt estructurats. Però quan reflexiono sobre les grans prioritats, escric amb bolígraf.

És més humil que anys enrere?

Molt més. I ara que visc un bon moment professional, em paro sovint a pensar que haig d'estar preparat per si les coses no em van bé, per viure en la dificultat.

No sé si és ser gaire humil dedicar-se a aconsellar els altres...

(Riu) Dono consells a altres, però sovint, observant els meus clients, em penso que aprenc més jo d'ells que ells de mi.

Es pot fer tot bé?

És que no es tracta de fer-ho tot bé. Cal identificar quins són els temes determinants, i allà sí, buscar l'excel·lència. Una cosa és quan vostè prepara aquesta entrevista, que sap que tindrà repercussió en la seva feina, i una altra quan escriu un email a un company, en aquest cas no ha de semblar que l'ha escrit en Shakespeare.