Bacardí, Roselló... Molt català, a Cuba.
Ahà, es veu que sí, que en van venir força.
Però ara és al revés: tenim el Tropicana a Barcelona, vostès a Girona... Es tracta d'una invasió cultural?
He, he, no, de cap manera. Intercanviar cultures és sempre positiu.
Per a què serveix el teatre?
Per canviar i millorar la forma de vida dels ciutadans, de la comunitat.
No és poca cosa. No exagera?
Gens. El teatre és capaç d'això, igual que les altres manifestacions artístiques, com la música, la dansa, les arts plàstiques, la literatura... El teatre, a més, fa que els actors es diverteixin alhora que es coneixen a si mateixos. Cada vegada que un actor construeix un personatge, es coneix una mica millor a si mateix.
Qui necessita el teatre, si tenim cent canals de televisió?
Bé, però hi ha sempre qui busca altres maneres de divertir-se, d'entretenir-se, de trobar propostes més interessants o noves, relacionades amb la vida quotidiana. O aquesta proximitat que al teatre hi ha entre l'actor i el públic.
És curiós que en un país pobre com Cuba, la cultura tingui tanta importància. No deia el filòsof que primer menjar, després filosofar?
El teatre, la cultura en general, és una necessitat de primer nivell.
Tant com el menjar?
Sí, i pels que ens dediquem al teatre, molt més. Per això estem sempre preparats per actuar a qualsevol escenari, inclús el carrer. A Cuba s'estila molt el teatre de carrer, i aprofitem aquest fanal, aquesta paperera, una persona que passa... per incorporar-ho a l'obra. Potser passa algú que va a comprar el pa, queda enganxat a la representació, i s'oblida que anava a la fleca
O oblida que anava a treballar.
Sí, també passa. O la iaia que anava a la farmàcia, i també es queda a veure-ho.
Sap que aquí, per actuar al carrer, haurien de pagar?
Allà hem de demanar permís, però és totalment gratuït.
Aquí no pot ni tocar la guitarra si no passa per caixa.
No crec que s'hagi de pagar per fer art al carrer. No m'ho puc ni imaginar.
Ja és paradoxal que als països rics es faci pagar i als pobres, no.
A Cuba es dona molta importància a la cultura, en Fidel va recalcar des del primer moment de la revolució que la cultura havia de ser primordial.
En Trump als EUA, partits xenòfobs que creixen a Europa... Des de Cuba s'adona que el món se'n va a la merda?
No, no m'ho sembla. Si tots ens unim, si tots pensem en l'ésser humà, a fe la nostra feina amb gust, no m'ho sembla.
Molt optimista la veig.
És que nosaltres som el món! Les persones som el món. No podem pensar negativament. El que cal és educar els nens, i això comença a casa, a l'escola... És necessari unir-nos per estendre allò bo que fem. També des de l'art i des de la cultura.
Quina d'aquestes tres emes diria que porta més gent a Cuba: mojitos, mulates o música?
(Riallada) No ho sé. Jo li puc dir que al festival Olga Alonso convidem companyies estrangeres, aquest any n'ha vingut una de Girona, Oriart, i no em van preguntar per aquestes coses (riu). Per cert, en vam quedar encantats i ells sorpresos, en omplir un teatre-cinema de 900 localitats.
