04 de setembre de 2018
04.09.2018
EMILI BAYO · Escriptor

«Els polítics no fan la seva funció, ens aboquen a la tensió»

Després de guanyar el premi Crims de Tinta (el més prestigiós de gènere negre a Catalunya), Emili Bayo torna a la novel·la negra amb «Més que ràbia», una trama policial en el submon de la política catalana.

04.09.2018 | 00:09
«Els polítics no fan la seva funció, ens aboquen a la tensió»

A vostè què li fa més que ràbia?

Moltes coses. Però sobretot la situació de la societat en què vivim, que és una societat realment preocupant. Conté una immensa dosi de ràbia. De fet, la novel·la vol retratar aquest món en què vivim.

Segons Ciceró, és quan tenim ràbia que les persones som més sinceres.

Tradicionalment, la ràbia havia tingut un component heroic. Si pensem en l'epopeia clàssica, hi trobem Aquil·les, un personatge que encarnava la ràbia, i era un heroi. En canvi en la nostra societat, aquesta ràbia és més aviat fruit de la frustració, de la insatisfacció. Això la fa molt menys literària i molt més agra.

La política està tan corrompuda com la retrata?

Aquest és un dels problemes de la societat. Els polítics haurien de ser aquelles persones que ens solucionen els problemes, però tinc la sensació que són els que sovint ens aboquen a la tensió. No fan la seva funció. Per tant, la funció de l'escriptor que no defuig la seva responsabilitat és denunciar-ho. No és que les meves novel·les denunciïn temes concrets, el que pretenc és que siguin una mostra dels defectes d'aquesta societat.

Almenys de moment la política no ens ha portat cap mort, com en la novel·la.

I sens dubte és d'agrair. Però això no significa que la gent visqui bé; per tant, moltes de les coses que estan passant són criticables.

La política catalana dona més per a novel·la negra o per a novel·la còmica?

Hòstia, no ho havia pensat! Tal vegada no s'ha incidit prou en la via de la novel·la còmica, però potser serviria per rebaixar una mica la tensió que acumulem. De moment, els escriptors tendim més a les novel·les negres, i fins i tot li diria que amb poc compromís, amb poca mirada crítica. Sovint amb una mirada massa distant. Això és el que he intentat evitar.

I de les seves crítiques no se'n salva la premsa.

Com tants aspectes de la societat, s'ha pervertit bastant. La premsa avui sol fer de simple transmissora de la veu del poder. O sigui, sovint renuncien a fer la funció crítica que se li suposa a la premsa. Fa falta més periodisme d'investigació, però és clar, la gent cada cop gasta menys a comprar premsa i lògicament les plantilles es redueixen. Però em sorprèn la docilitat amb què molts periodistes han renunciat a fer la funció crítica.

Hi ha sexe, en la política? L'hi pregunto perquè al llibre, sí.

He, he, estic segur que sí, però li haig de dir que no ho conec de primera mà, visc allunyat d'aquest món. Segur que n'hi ha, com a tot arreu.

Tothom té alguna cosa a amagar?

Això és el que vol transmetre la novel·la. És un llibre sobre la moralitat, o millor dit sobre la seva manca.

Vostè també té alguna cosa a amagar?

En pot estar segur. El que passa és que no l'hi penso dir.

Ni jo li demanaria.

De la mateixa manera que fins el criminal més infame té a dins algun punt de tendresa, la persona més bona té alguna cosa que segur que es pot retreure a si mateixa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook