12 de setembre de 2018
12.09.2018

Massa desgràcies a recordar, i totes en 11 de setembre

La recuperació de la Diada de Catalunya en 11 de setembre i l'atemptat a les Torres Bessones, anys després en idèntica data, juguen en contra del record del president xilè assassinat

12.09.2018 | 00:46
Massa desgràcies a recordar, i totes en 11 de setembre

Va tenir mala sort, el pobre Salvador Allende. No em refereixo ara al cop d'estat liderat per Pinochet, que va acabar amb el seu govern, amb la seva vida i amb la democràcia a Xile, que això més que a la mala sort cal atribuir-ho a la ignomínia d'uns militars (i d'uns poders econòmics i polítics, tant de Xile com de fora del país). Amb la mala sort em refereixo al fet que no gaires anys després de 1973, quan va tenir lloc el cop d'estat al país sud-americà, Espanya va recuperar la democràcia i Catalunya les seves institucions, passant a celebrar cada 11 de setembre la Diada Nacional. I això que va anar d'un pèl, ja que fins al darrer moment es va valorar la possibilitat de celebrar-la el 23 d'abril, dia de Sant Jordi. Però es va imposar l'11 de setembre, sense dubte hi va tenir a veure que en tal data es commemorava una guerra contra un exèrcit espanyol, i no contra un simple drac. Així que Allende, el símbol Allende, l'home que va demostrar que les coses poden canviar i que va defensar fins a la mort la seva legitimitat, aviat va anar quedant relegat a l'oblit. El vell polític del bigoti i les ulleres de pasta quedava ocult darrere de les senyeres i del «Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia». Sic transit gloria mundi, que diria un clàssic.

Sí, ahir es van fer ofrenes florals davant el monument que Allende té a la plaça barcelonina que porta el seu nom, i s'hi van interpretar els himnes de Xile i de Catalunya, i la cançó Venceremos, però tots els flaixos se'ls va endur la Diada. Més val no recordar gaire fort que hi va haver un polític que en lloc de fugir a l'estranger es va quedar a defensar el seu càrrec fins a la mort, no sigui que algú compari

Per a més inri i per a més desgràcia pòstuma, l'11 de setembre va ser també el dia que, quasi trenta anys després dels fets de Santiago, va finalitzar el segle XX. Una nova era va començar en el precís moment que dos avions de passatgers segrestats per islamistes van ensorrar les Torres Bessones, a Nova York. Ja no només a Catalunya, a partir d'ara a tot el món, l'11-S no tindria res a veure amb Salvador Allende. No, definitivament, l'11-S no és el millor dia per ser recordat.

Per això, quan ahir, 45 aniversari del cop d'estat, el president del govern xilè, el conservador Sebastián Piñera, publicava un article a El Mercurio en què afirmava que «els països han de recordar la seva història, però mai no han de quedar-hi atrapats», a molta gent li va sonar com una subtil palada més de terra a la memòria d'Allende. Per si n'hi havia dubtes, tot seguit i en el mateix article, el mandatari -i cal recordar que també empresari i inversor- assegurava que «l'11 de setembre la nostra democràcia no va morir de mort sobtada, ja venia molt malalta i des de feia molt temps». Paf, nova palada de terra, aquesta molt menys subtil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook