Com una mena d´efecte col·lateral, la recent publicació de la meva novel·la Susqueda. Crònica d´una catàstrofe, ha fet que es torni parlar obertament de les angoixes i les pors d´un possible trencament de la presa. L´any 1966, amb les obres del pantà molt avançades, l´enginyer gironí Josep M. Noguera va adreçar una llarga carta a l´alcalde de Girona Pere Ordis Llach en què reconeixia que el sistema constructiu era d´un evident avanç tècnic en comparació a les altres preses de tipus clàssic com la de Sau, però tanmateix dubtava que hagués estat un encert tant el tipus de volta emprat com l´elecció de l´indret on s´havia situat que, a parer seu, segurament no resistiria els efectes d´un moviment sísmic ni que fos d´intensitat mitjana. En el cas d´un trencament de la presa de Susqueda, les seves previsions eren que les aigües arribarien a uns 10 metres per damunt l´actual nivell de la plaça dels Apòstols de la Catedral. El seu escrit acabava dient que «Gerona habría quedado bor­rada totalment del mapa. Minutos antes habrían desaparecido totalment las poblaciones de Anglès, Bonmatí, Bescanó y Salt. Las víctimas deberían contarse del orden de 50 a 60 mil». Naturalment, davant la que considerava inexistència d´una seguretat absoluta respecte de l´obra en qüestió, l´enginyer demanava que es reconsiderés seriosament la conveniència de continuar la construcció d´una presa que «por un lado no parece muy justificada y por otro y como razón esencial entraña un inmenso peligro».

Han passat 50 anys des que el pantà es va cobrir d´aigua i ara ja podem saber que els càlculs de l´enginyer Noguera no eren encertats però s´hi afinaven molt. A Girona l´onada de l´aigua no arribaria per damunt de la plaça dels Apòstols sinó que es quedaria a tocar el primer esglaó de l´escalinata catedralícia. Aquesta dada ja no és una hipòtesi de treball sinó que respon a les conclusions dels estudis tècnics que en els darrers temps ha estat elaborant la Direcció General de Protecció Civil sota el comandament de l´exintendent de la Policia Municipal de Girona Joan Delort. Aquesta documentació tècnica que incorpora les hipòtesis del trencament de Sau, Susqueda i el Pasteral ja ha estat tramesa als ajuntaments dels municipis que podrien resultar afectats, des de la Cellera fins a la desembocadura del Ter a Torroella de Montgrí. A partir d´aquí, cada ajuntament té l´obligació de redactar els plans de protecció civil respecte dels riscos identificats en el seu municipi que poden incorporar diferències causals en funció de llurs característiques i realitats. La ciutat de Girona, per exemple, té el risc d´inundació considerat molt alt a causa de les històriques avingudes del Ter i l´Onyar i, en la seva web, es publiquen consells d´autoprotecció sobre què caldria fer en cas de patir una inundació, com es pot protegir si s´està a casa o què cal fer si s´és fora del domicili, etc., amb referències a pàgines genèriques de la Generalitat de Catalu­nya.

Recentment, l´Ajuntament d´Anglès ha fet els deures que li tocaven i ha incorporat en el pla de protecció civil el risc per trencament de les preses del Ter. El regidor de Seguretat, Josep Casadellà, va comentar que malgrat el temps transcorregut el pla anterior no recollia explícitament el protocol d´actuació en cas del trencament d´alguna d´aquestes infraestructures que tenen riu amunt. Els altres ajuntaments, Girona inclosa, tot i disposar del pla bàsic, no crec que hagin incorporat la descripció i la diagnosi del risc possible d´acord amb el pla d´emergència que té establert la companyia propietària de la presa. Em temo que, en aquest tema, el més calent sigui a l´aigüera i de la preparació de simulacres d´alerta i/o evacuació com es fan en altres latituds europees ja ni se´n parla.