La filosofia és un frau?
(Pensa) En part sí. En la història de la filosofia hi ha elements que treballen sobre pressupostos inexistents i bases epistemològiques no comprovables. Per això fem un curs a la Casa de Cultura, El flaneur a la finestra, en què ens dediquem precisament a revisar bases d'aquestes i a mostrar que no tenen solidesa.
Déu ha mort i Plató i Heidegger també, tot darrere?
Déu ha mort però continua viu a molts llocs. Plató no ha mort perquè les facultats i universitats insisteixen en ell, però podria morir. I de Heidegger en direm algunes coses en el curs vinent, que el deixarem una mica tocat.
Vist com està la filosofia, millor refugiar-nos en la poesia?
La poesia és un gran refugi, però també s'ha d'anar amb compte, no són poetes tots els que llueixen. La filosofia s'ha de continuar fent, però les bases del discurs han de canviar. Hauríem d'anar per filòsofs que es coneixen poc, o fins i tot per una millor lectura de Nietzche, que es llegeix bastant malament. O una també millor lectura dels romàntics. Es pot fer molta feina, però no caient mai en l'idealisme filosòfic sinó fent una mena d'empirisme filosòfic.
Anem a la lectura de demà. El protagonista no se sent jueu tot i haver estat a Auschwitz. Un es pot negar a ser el que és?
En el text, ell ho nega. D'aquí ve el problema amb la seva dona, ja que ella no s'ho pot treure del damunt. En canvi, ell nega tenir res a veure amb els jueus.
A Catalunya hauria de llegir tothom aquest text per entendre que un es pot negar a ser allò que l'obliguen a ser?
Mmm... no sé si la política s'adiu gaire amb el text aquest del kaddish. Però sí que podria dir que no volem ser el que ens fan ser. En aquest sentit sí que hi pot haver relació. Ara bé, amb el que té a veure el discurs general no és amb Catalunya sinó amb l'existència.
Igualment un pot deixar de viure, estant encara viu?
Jo no en diria deixar de viure. Un exemple és en Miquel Bauçà, que va viure molts anys completament sol i aïllat, però va viure intensament. El que es pot fer és deixar el gregarisme i l'estultícia, és a dir, fer el que el grup fa i creure el que el grup creu. Si fent això quedes sol o molt sol, és el teu problema, però no deixes de viure. Si em permet, fins i tot li diria que viu més, que pot viure molt més del que viu l'altra gent
Li volia parlar del curs El flaneur
Només si en saben, perquè fer de flaneur no és senzill.
Per descomptat.
Es tracta d'observar la realitat, però traient d'aquesta realitat idees i percepcions que no veuries sense fer de flaneur. Amb aquesta contemplació, alhora passiva i activa, apareixen aspectes de la realitat que no hauríem percebut.
Com que sé que li va la metafísica, no vull acabar sense fer-li la gran pregunta: què som?
Hòstia, deixi'm pensar. Mmm... una vegada al Museu d'Art van fer una exposició on preguntaven això. Va respondre molta gent. La meva aportació no la recordo exactament perquè era una mica complexa, però m'agafaré a la idea aquella que diu que som una ànima sense jo. O sigui, que som un estat d'ànim.
