A cada persona li correspon un somriure personal i intransferible?
Doncs sí, perquè tots els riures i somriures som diferents, igual que nosaltres som diferents, tant de la forma de cara i llavis com de forma d´expressar-nos.
El somriure és com les empremtes digitals, que permet identificar cada persona?
Exacte, no hi ha dos somriures iguals.
Tenim motius per somriure, tal com van les coses?
Sempre hem de buscar el costat positiu de la vida, malament si no. És veritat que estem en uns temps que a vegades et marxen les ganes de riure. Jo crec que només deixaria de somriure per un problema greu de salut, la resta són coses que no ens han de preocupar.
Què li posa les dents llargues?
Més que dents llargues, el que em fa venir ganes de mossegar és la injustícia.
Un odontòleg ha de tenir la boca perfecta?
Crec que sí. Perquè estem «venent un producte», i si nosaltres no tenim un bon somriure i una boca sense problemes de salut, estem enganyant.
Li explico un secret: vaig portar la meva filla al dentista i en va sortir queixant-se que a aquell senyor li feia pudor la boca.
Ostres (riallada)! Jo no hi tornaria!
No hi ha volgut tornar més, no.
Home, és que Déu n´hi do. A la meva clínica, tot el personal tenim una boca perfecta, ens hem fet ortodòncies, blanquejament, no ens falta cap peça, etc. Hem de predicar amb l´exemple.
Alexandre Dumas: «L´home neix sense dents, sense cabell i sense il·lusions. I mor igual». Ha canviat, la cosa?
Almenys pel que fa a les dents, sí. Gent de 60-65 anys que van veure patir els seus pares amb les dents, diuen «no vull acabar com ells, amb dentadura postissa». Hi havia casos que se les havien de treure en entrar a un quiròfan, i deien «la meva dona mai m´havia vist sense dents».
O sigui que es perd la tradicional imatge de les dents de l´avi a dins d´un got al lavabo?
S´està perdent, sí. La gent es nega a portar dentadura postissa, prefereixen dents fixes, implants.
A què ve la proliferació de clíniques dentals pels carrers?
Hi ha molta demanda, si tothom que ha d´anar al dentista hi anés, no ens acabaríem la feina. El problema és que aquí qualsevol persona pot obrir una clínica dental, no cal ser dentista. I ens trobem amb empresaris i especuladors que la munten només per guanyar diners, com qui posa una sabateria.
Vostès no?
Els dentistes també volem fer diners, per descomptat, però abans hi ha la salut, perquè coneixem aquest camp. Després passa el que passa, a Girona ho han vist, clíniques que de cop tanquen perquè no els surten els números i la gent queda penjada. Fa temps que exigim una llei més estricta, no pot ser que per obrir una clínica dental no s´exigeixi res. Són comerciants. I oi que si li posen una vàlvula al cor, li estranyaria que li oferissin un 2x1?
