Això de vendre´s l´ànima al diable, com Faust, deu ser cosa de pensar-s´ho bé.

Bé, el que intento fer és una nova visió filosòfica i poètica del mite de Faust. El tema principal de Faust és la mort i la immortalitat de l´existència. Però Faust es projecta al futur, proposa un món d´homes lliures, per això va ser font d´inspiració per a Nietzsche, Marx i altres grans filòsofs.

En el seu cas, per quin motiu l´hi vendria?

No ho sé, en aquest món hi ha personatges excepcionals i lluitadors com Faust, però també hi ha molts Mefistòfil. La situació d´en Faust és diacrònica, no té fi. A mi m´interessa sobretot la gran pregunta de l´existència: per què haig de morir? Però m´interessa per parlar de la llibertat. No d´una llibertat intel·lectual, sinó una llibertat autèntica i real, i això inclou els ulls, les orelles i tots els sentiments. Perquè jo soc grega, i vinc d´una tradició.

Ja que esmenta la llibertat: en tenim, avui?

Per descomptat que no. No tenim llibertat, la llibertat és un estat mental, i és independent de l´economia. No som lliures, hem de lluitar per la llibertat. La llibertat és social.

Vostè és grega. El seu país ha demostrat recentment que qui mana a Europa és el diner?

Sí, i per això he cregut important fer una pel·lícula com aquesta, per mostrar que el que importa no és la força econòmica sinó la força mental, per poder crear un futur per a l´home. Actualment, el món no és humà, si entenem per humà que sigui per a tota la humanitat. És només per a uns quants.

Hi ha futur?

Que hi ha futur és innegable, però: quin futur? La gent podria crear un futur si entengués que té força, el problema és que hi ha gent que es pensa que és lliure quan en realitat és esclava. Els grecs en són un bon exemple, ens pensem que som lliures però no ho som, és una situació molt trista.

Els grecs i tota la resta del món, em temo.

Però els grecs especialment, els grecs estan en xoc i no són capaços ni de reconèixer-se a si mateixos. Normalment érem un poble revolucionari, la història ho demostra sobradament, però ara estem tots conformats, molt tranquils. Massa tranquils.

I això que tenen una història de grans pensadors al darrere.

No sé què se n´ha fet, de tota aquella herència que teníem. Ara que soc aquí, he constatat que m´agrada molt la gent de Catalunya, la vostra forma de fer i pensar, em penso que els catalans són els autèntics hereus de la Grècia clàssica. Inclús morfològicament.

Ara no em digui que tenim cossos d´estàtua clàssica...

Trobo que els trets de la cara dels catalans s´assemblen als dels ciutadans de la Grècia antiga. Però m´agrada sobretot la vostra manera de pensar.