Per què buscar temes de ficció si la realitat ja ens els aporta, oi?
Últimament m´ho pregunto molt, perquè estic acostumat a fer ficció, i amb Verbatim m´he adonat que la realitat dona per a molt. Sovint penso «això ho fico en una obra i m´ho tiren a la cara dient que soc un exagerat»
«El color de la llum» es basa en testimonis de fotoperiodistes. Han de prendre partit, quan treballen?
La meva opinió és que la seva feina és documentar la realitat encara que tinguin el seu punt de vista, les persones no som tabula rasa. Ha de ser el més objectiu possible i que sigui la persona que veu la imatge qui en tregui les conclusions.
A «No m´oblideu mai», en canvi, parlen testimonis al voltant del suïcidi juvenil. Una entrevistada em va dir que el suïcidi és sempre contra algú.
Hòstia! No ho havia pensat. Probablement, perquè potser sovint més que un acte contra si mateix -perquè no suporta viure més, pel que sigui- és una resposta a algú altre que li ha fet mal.
I més un suïcidi juvenil. En un jove, que ho té tot per davant, és més dur?
Davant del suïcidi d´un menor, em passa que penso quin procés deu haver viscut per cremar-se tan de pressa i arribar a aquest punt. Normalment són històries molt fosques lligades a l´entorn familiar o per qüestions de bullying. El suïcidi sempre és fotut, però en el cas dels joves, més.
Les penes d´amor ja no maten?
Home, per la meva experiència puc dir que les penes d´amor et deixen molt cardat. Però per suïcidar-me, no. El que passa és que els adolescents ho viuen tot multiplicat per 10, tot ho magnifiquen, tenen una tendència tremendista: «T´estimaré tota la vida, segur!». A vegades els falta la perspectiva que dona el temps.
Anant al darrer tema. Va fer la mili?
No. Jo tenia clar que no la faria. Primer volia fer la PSS, però després vaig decidir que ni això, que jo a l´Estat no li devia res. Em vaig fer insubmís. Ens vam presentar uns 25 nois al jutjat, recordo que sempre venia a inculpar-se amb els insubmisos el capellà de Sant Gregori. Fins i tot hi havia noies que també s´inculpaven.
Anava segur o espantat?
Hòstia, tenia por que em fotessin al talego! Pensava: Ferran, què faràs al talego?
Van demostrar que a vegades la desobediència civil dona fruits?
I tant, va ser una victòria. La decisió del jovent de no fer el joc a l´Estat va provocar que la mili s´eliminés. Bé, també volíem eliminar l´Exèrcit, però això ja era utòpic.
Creu comparable aquella desobediència amb el que passa avui?
Els contextos i motius són diferents. És comparable que quan tu actues per convicció la desobediència està legitimada si una majoria ho demana. Comparable amb ara? Potser la nostra desobediència es pot comparar amb la dels CDRs. Però hauríem d´entrar en matisos.
No li han dit mai allò de «a tu et convindria haver fet la mili»?
I tant! I el meu pare el primer (riu).
