05 de octubre de 2018
05.10.2018
XAVIER SANJUAN · Escriptor

«La violència de 'Josafat' queda curta davant de la realitat»

Amb motiu de l'Any Bertrana, Xavier Sanjuan publica «Prudenci Bertrana, entre la realitat i la ficció», una biografia sobre l'autor de «Josafat» · A la foto, Sanjuan es troba precisament al davant de Mas Espriu, la finca que posseïen els Bertrana a l'Esparra, a prop de Riudarenes

05.10.2018 | 06:00
«La violència de 'Josafat' queda curta davant de la realitat»

«Entre la realitat i la ficció». La vida de Prudenci Bertrana continua essent un misteri?

Sí, segurament mai arribarem a saber del cert què hi ha de veritat i de mentida en la seva vida. I probablement això és el que ell volia en realitat.

I ja des del naixement. Igual que molta gent es pensa que en Hitler era alemany, molta creu que en Bertrana era gironí.

Exactament, i això té relació amb el que li deia abans. En la primera part de la trilogia «Entre la terra i els núvols», diu que Innocenci Aspriu, que passa per ser el seu alter ego, va néixer a Girona, a la plaça del Molí. En realitat va néixer a Tordera, però per a molta gent ha quedat que ho va fer a Girona.

Ni tan sols província de Girona.

També en aquest cas, va dir que havia nascut a Tordera perquè la seva família hi va arribar fugint dels carlins. Això el 1867 era impossible, no hi havia guerra. En realitat, van arribar a Tordera seguint un dels darrers cabdills carlins. O sigui, just al revés.

Josafat sembla una novel·la avançada al seu temps.

La veritat és que és una novel·la molt bèstia per a l´època. D´entre les seves novel·les, es considera la menys real, la més fictícia. Però tot i que no ho sembla, conté una bona dosi de realitat. Sembla que es va basar en un Josafat real, que no era campaner sinó sacerdot.

Les institucions s´han pres prou seriosament l´Any Bertrana?

En la meva opinió, molt seriosament. De fet, va ser la Institució de les Lletres Catalanes qui em va encarregar investigar la vida de Bertrana i escriure el llibre. No hi tinc res a dir. Una altra cosa és si hi haurà continuïtat en el seu estudi, això no l´hi puc respondre.

Les feministes acusarien avui el pobre Bertrana d´incitar a la violència de gènere amb Josafat?

Tenint en compte el paper de la dona en l´època i els casos de maltractament que es donaven, probablement Josafat es queda curt.

Caram.

Bertrana inventa molt poc, en les seves obres. He buscat en premsa de l´època, i per això li dic que la violència que retrata a Josafat encara es queda curta enfront de la realitat. Hi havia episodis de violació de dones per part de l´estament eclesiàstic.

L´ira i la luxúria continuen essent avui les passions més perilloses, com es diu a Josafat?

M´ho pregunta personalment?

No, home! Em referia a en general.

(Riu) No l´hi sabria dir. Continuen essent perilloses, però potser n´hi ha d´altres que ho són igual.

Al voltant de la Catedral ja no hi ha putes, ara hi ha botigues de disseny i despatxos de professionals liberals, no sé si és millor o pitjor.

A Prudenci Bertrana li va molt bé aquella proximitat de les putes i la catedral, per remarcar la hipocresia de la societat. També és veritat que aleshores no estava mal vist que els religiosos anessin amb prostitutes, inclús que tinguessin dona estable.

Això em reafirma que Josafat aguanta bé el pas del temps.

I també el de l´espai, perquè ha sigut traduït a moltes llengües. Cada cop que el rellegeixo, em sorprèn més la qualitat literària que tenia per a l´època. Tanmateix, ens ha arribat sobretot per l´escàndol, per mi no és el millor que va escriure Bertrana.

La vaig llegir a col·legi, imagini.

Igual que jo. Aquest és el problema, les coses per obligació no acaben d´entrar. S´ha de llegir per plaer, no per obligació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook