El dijous va arrencar la Festa Major de Banyoles i, en caure la nit, el grup de música i espectacle gironí El Cigarrito de Después va ser l'encarregat d'inaugurar les Barraques oferint un aiguabarreig d'emocions i disciplines artístiques entre música, pintura i circ. La riquesa de la varietat no tan sols es contempla en la sinergia d'àmbits artístics que combinen, sinó també en el mestissatge d'estils sobre una base rumbera que es percep en el seu primer disc Fuego y ceniza. Els primers indicis del projecte artístic van començar el 2013 pels carrers de Girona. Després de realitzar actuacions variades arreu de les comarques gironines, fa dos estius van començar a solidificar el projecte gravant una primera maqueta fins a fer el salt amb un nou disc i una posada en escena que transmet «alegria i ganes de viure», valors que, segons el guitarrista i cantant Eloi Martí, concentren l'essència del grup.
El desembre de 2013, diversos músics de carrer es van trobar per casualitat per Girona amb un objectiu: gaudir fent música junts. Aquests van ser els primers instants d'un nou projecte artístic que va començar a agafar forma entre carrers, bars, casaments i festes populars. Des d'un primer moment, els integrants del grup van tenir clar que volien anar més enllà de la música, ja que «per a nosaltres la vida va tota junta i, per tant, la música i l'art també, ja sigui barrejant emocions, pintura, clown, arts escèniques, etc.», confessa Martí. També assegura que volen anar a poc a poc per esprémer les ganes de passar-s'ho bé «cuidant-nos entre nosaltres, i alhora crear un espai on tota creativitat és benvinguda. I, a partir d'aquí, anar tirant».
El punt d'inflexió va arribar amb l'oportunitat de gravar una primera maqueta de cinc cançons a Sueño Music Studio, a Sant Feliu de Guíxols, la primera espurna que evidenciava que el projecte començava a agafar forma. El guitarrista Eloi Martí explica que el mateix títol de la maqueta vol transmetre l'inici d'una nova realitat: «Tal com diu el seu nom Se prende, la maqueta vol simbolitzar com la història comença a encendre's i mostra les ganes de fer el que estem fent». Martí afirma que «ha arribat el moment en què tots tenim ganes de tirar-nos-hi de cap i posar el projecte per davant de tot. Necessitem creure en nosaltres mateixos per cultivar una autoestima imprescindible com a artistes», valora Martí.
L'esclat de «Fuego y ceniza»
Després de dos anys de l'enregistrament de la maqueta, aquest estiu la banda rumbera ha gravat el seu primer disc Fuego y ceniza a Joglans Music, a Aiguaviva, amb dotze cançons pròpies que mesclen estils com swing, música cubana, reggae o un toc de rock sobre una base de rumba callejera. «El títol resumeix la vida mateixa, perquè tot es crema i tot se'n va. El nom vol reflectir aquesta paradoxa», explica Martí. El percussionista i corista Cristian Ferrer, conegut com Titi, detalla que hi ha sis temes més alegres que serien « fuego» i sis de més tristos que serien « ceniza», «tot i que no direm quins, ja que cadascú ha de buscar els seus». El grup va estrenar el nou espectacle aquest dijous a Banyoles, amb previsió d'oferir-lo a Barraques de Girona el dia 3 de novembre al costat del Projecte Boomerang, de necessitats especials, el dia 24 pel Dia de la Rumba també a Girona i a Lutzel, Alemanya, el mes de juny. Els deu membres de la formació agraeixen a totes les persones que han col·laborat en la campanya de micromecenatge que ha fet possible el seu primer àlbum. El seu nom, El Cigarrito de Después, concentra l'energia que volen transmetre, recreant «aquell moment de clímax en què deixes de pensar i només et dediques a viure», diu Martí.
