l mes de febrer de l'any 1975, la revista CAU, editada pel Col·legi d'Aparelladors, va sortir al carrer amb un número dedicat monogràficament a la ciutat de Girona. Els textos no eren gens afalagadors per a les esferes oficials ja que els articles que s'hi aplegaven recollien d'una manera clara, entenedora i directa, les vergonyes acumulades en una ciutat plena de contradiccions. 25 anys després, un llibre editat per l'Ajuntament i el mateix Col·legi professional treien a la llum un interessant volum commemoratiu on es feia un recorregut fotogràfic per la geografia de la ciutat comparant algunes de les punyents imatges publicades 25 anys enrere amb la nova realitat de l'any 2000, un repàs que constituïa, en paraules del president, Miquel Matas, «un dels períodes de progrés més espectaculars de la ciutat». L'art de la fotografia, posada en aquest cas al servei de la plasmació visual d'unes transformacions substancials en el teixit urbà de Girona.
Aquest exercici de mostrar fotografies d'abans i ara preses des del mateix angle s'ha portat fa poc al centre cívic Ter de Taialà. Allí, i fins al proper 10 de novembre, s'hi exposa la mostra Refotografiant Girona, una proposta interessant a càrrec de Manel Bielsa, Josep Burset i Albert Gisalló amb un seguit d'imatges antigues confrontades amb fotografies actuals fetes des del mateix angle, la qual cosa ens descobreix visions curioses com una plaça de la Independència sense els edificis que avui l'envolten, l'evidència que res ha canviat en instantànies com la catedral o el carrer de la Força, el fet que el «bolet» de la plaça Catalunya espatlla la visió de la plaça Hospital o com ha millorat amb el temps la façana del monestir de Sant Pere de Galligants.
A banda d'aquest, els altres centres cívics de la ciutat també han incorporat exposicions a l'extens ventall de serveis que ofereixen als veïns.
Així, per exemple, al de l'Onyar hi ha una mostra de fotografies de Josep Burset, la Girona retratada en la seva quotidianitat, instants de la vida diària irrepetibles. Al Pla de Palau, les Imatges enfrontades ofereixen una visió de realitat que no és tal sinó una manipulació tècnica d'un determinat espai urbà. Al Barri Vell-Mercadal s'hi mostren Retrats de vida, exposició que va néixer del projecte «Benestar personal i activació social» de la Creu Roja, una reflexió sobre la vulnerabilitat com a situació i no com a condició humana, mentre que a Santa Eugènia s'hi ha instal·lat la mostra Inch'allah, una mirada al Senegal, fotografies que ens traslladen al bell cor d'aquell país africà i, a Sant Narcís s'hi exposen els retrats de deu parelles lingüístiques fets pels alumnes de l'Associació Gironina de Fotografia (AGFA), en un interessant projecte impulsat pel Consorci de Normalització.
Els centres cívics esdevenen així equipaments bàsics que la regidora Eva Palau ha definit com «un entramat de relacions de proximitat on podem trobar les xarxes directes amb les persones, els espais de solidaritat, ajuda mútua i gaudiment col·lectiu». Efectivament, més enllà de l'oferta de cursos de música, de cuina, de dibuix i pintura, de dansa o d'idiomes, aquests espais esdevenen per mèrits propis el centre neuràlgic del sentir dels barris de la ciutat, el pols dels seus neguits, la canalització dels seus desitjos i les seves inquietuds.
En aquest sentit, l'art, i més concretament la fotografia, complementen i enriqueixen el ventall de les opcions veïnals fent possible que les imatges ens apropin a unes realitats sovint allunyades o impossibles. Els invents que al segle XIX varen aportar gent com Louis Daguerre o, més endavant, Georg Eastman amb la seva empresa Kodak i la realitat de la fotografia instantània, se'ns fan així molt més propers. La vida als barris a través de les imatges.
