Santus, a Sant Hilari Sacalm l' Albert Santaugini (1977) és en Santus, que és més curt, més condundent, més proper. Va ser alcalde dos anys i escaig, empès per les circumstàncies: l'eclosió d'un cas de presumpta corrupció, el Manga, que va esquitxar l'Ajuntament, governat per CiU -ara PDeCAT- i el Consell Comarcal de la Selva, on manaven els mateixos. De cop i volta, pels volts de Sant Jordi de 2013, en Santus, que fins aleshores era regidor, es convertia en batlle. L'esperaven dos anys «durs i engrescadors» alhora, recorda. Les «hores i més hores» que passava a l'ajuntament les dedica ara, en bona part, a la carnisseria de la família, Can Homs, més que cinquantenària i que elabora un peltruc de carn de perol «excel·lent» a criteri dels responsables del segell de qualitat alimentària Girona Excel·lent (de la llonganissa que fan en aquesta carnisseria del carrer Joan Serras la distinció no en parla, però d'«excel·lent» també ho és).

La història d'aquest peltruc comença l'any 1961, quan l'avi matern de Santaugini, Jaume Homs, va obrir la botiga. Segons Girona Excel·lent, l'embotit constitueix un «homenatge al porc» que barreja en la mesura justa carn de perol i botifarra blanca. El resultat: un peltruc amb ventresca i cansalada del coll, amb trossos de llengua, ronyons, ventres i cotnes, amanit amb sal i pebre que recorda les botifarres de llengua. I a veure qui és el valent capaç de menjar-ne només un tall. Ara, 57 anys després que el primer embotit s'exposés al taulell de la carnisseria, l'elabora l'exalcalde, que segueix «al mil·límetre» la recepta de l'avi. Santaugini combina la feina amb la política, encara: lidera l'oposició després que en les eleccions del maig del 2015 obtingués -«malgrat tot», subratlla- 1.187 vots, seixanta menys que el Partit Independent de les Guilleries, ara al govern. El retorn a l'obrador, avisa, no és «de cap manera» un «cop de porta» a la política, la seva «passió» al costat de la família i la botiga. Alt com un Sant Pau, darrere del taulell, sempre amb bata blanca, encara ho sembla més. Despatxa amb determinació: «Una de les coses bones que té aquesta feina és que et passes el dia parlant amb gent», comenta. Com a l'Ajuntament, però «d'una altra manera [riu]».

«Agafar una mica d'aire»

Després de dos anys i una mica més a l'alcaldia, després de les eleccions de fa tres anys i mig, Santaugini va decidir que tocava «agafar una mica d'aire» i dedicar-se més a la carnisseria que els pares, en Mariano i l' Àngela, li havien traspassat. «No he abandonat la política, ni ho faré mai del tot, perquè m'agrada i m'agradarà sempre. Ara em toca fer un paper; d'aquí a un temps potser me'n tocarà un altre», raona. Del pas per l'alcaldia es queda amb «els bons records», tot i que reconeix que li va tocar entomar un ajuntament «en una situació difícil». I al maig vinent, què? «Ja ho veurem, ja ho veurem», repeteix.

Dirigents del PDeCAT a Girona admeten, en privat, que no van cuidar prou l'exalcalde de Sant Hilari que va acceptar representar una marca política en hores baixes al poble i que, contra tot pronòstic, va fer un «paper electoral molt digne». Això, però, «és aigua passada», diu Santaugini, que va dir que no a ser conseller comarcal i que recorda que «aquestes coses van com van». Sabia que acceptar l'alcaldia era un «repte grandiós». Sabia que, en política, «avui hi ets i demà no». Sabia que «teníem les de perdre, però de ben poc que no vam guanyar». Sabia que la gestió pública «no és com el peltruc, perquè no hi ha recepta infal·lible». Ho sabia. I somriu, darrere el taulell.