Fa tot just quinze dies que Josep Cuní ha estrenat nou programa, i a la Cadena SER, que ha llançat el projecte en català SER Catalunya. «Aquí, amb Josep Cuní» s'emet diàriament de 7 a 12 del matí. Ahir ho va fer des dels estudis de la cadena a Girona

Si s'afarta de mi, només ha de dir «Prou! Prou! Prou!» i callaré.

He, he, això ha passat a la història, eh? Mai una expressió havia tingut tanta repercussió. Encara pel carrer em coneixen com «el del prou, prou, prou».

Incloure sempre el cognom en el títol dels seus programes indica que vostè és un narcisista?

És lògic que ho sembli, però mai no he participat en posar nom als títols dels programes, sempre me'ls han posat des de l'empresa. Són les empreses les que han volgut que hi aparegui el meu cognom, tant és així que la SER ha trencat la seva tradició de no posar el nom dels periodistes al títol dels programes.

Hi havia més llibertat d'expressió als anys 80 que ara?

No crec que hi hagi limitacions legals, tot i que alguns voldrien que hi fossin i que hi ha casos flagrants en què ho aconsegueixen. Sempre n'hi ha que malden perquè les llibertats es vagin restringint, però els periodistes hem de lluitar per ampliar-les cada cop més. Sense llibertat d'expressió no hi ha llibertat d'informació, llavors no hi ha llibertat d'opinió i, per tant, no hi ha democràcia.

Em referia a l'autocensura, sobretot.

Ens la imposem a vegades els professionals perquè la situació laboral és precària i tots tenim hipoteca i família.

Sembla que la gent no vol ser informada, vol que li diguin el que vol sentir.

Sí, i és una conseqüència lògica de la irrupció de les xarxes socials i que tothom es pugui fer el seu model informatiu a mida. No sé si és un fracàs del periodisme, però segur que és una victòria de la tendenciositat, i per tant de l'autocrítica. I qui perd la capacitat d'autocrítica, perd l'autoritat moral per ser crític amb un altre.

En la promoció del programa, posava l'accent que hi ha informació més enllà del procés. N'està segur?

Més enllà del procés hi ha vida, fins i tot vida intel·ligent. Avui mateix hem estat parlant del que segons les enquestes és el principal problema de la ciutadania: l'habitatge, no pas el procés.

I el Govern ho sap, que hi ha vida més enllà del procés?

Això és responsabilitat del Govern. La del periodisme és fer-li veure que s'ha de preocupar també d'aquestes altres coses.

Amb la República tot s'arreglaria...

I mentrestant? El que mai no han contestat els líders independentistes és com seria Catalunya entre la declaració d'independència i la seva efectivitat. Mai. Més enllà d'algunes lleis que clamaven al cel, com que la justícia depengués del president. Home! Home!

Ja s'ha inscrit per formar part del Consell per la República, previ pagament de 10 euros de res?

Generalment mai no m'escric voluntàriament en res. Estic inscrit només allà on és obligatori estar.

Hi ha alguna paraula que es negui a dir per antena?

Darrerament estic capficat en no dir «implementar» ni «incrementar». Si una llei sempre s'havia «aplicat», no sé per què ara s'ha d'«implementar». I en lloc d'«incrementar», «apujar». No conec ningú que a plaça pregunti quant s'ha incrementat el quilo de gambes.

Quina seria la primera pregunta que faria al rei emèrit si l'entrevistés?

Si li va valer la pena ser rei.

I al rei de debò, o sigui, en Messi?

Com que s'ha demostrat que al Barça hi ha vida més enllà d'en Messi, li diria: ja sé que vostè em respondrà que no és indispensable, però... tampoc necessari?