11 de novembre de 2018
11.11.2018
el boulevard

Glòria al xuixo

L´any que se li dedica hauria de servir perquè els gironins en presumíssim menys i en mengéssim més

11.11.2018 | 06:00
Glòria al xuixo

Escric aquestes ratlles dissabte al matí i com no podria ser d´altra manera, atesa la temàtica que ens ocupa, mentre la crema i el sucre regalimen pels meus llavis. Avui he esmorzat un xuixo per entrar en situació. És excel·lent, està fet unes hores abans, amb la proporció adequada de crema, cruixent i, per tant, fent soroll quan hi claves les dents.
Mínimament oliós però notant-lo, sense que s´hagi botit i lògicament embrutant-me una mica. En el marc de l´Any del Xuixo, que celebra enguany el seu centenari, el diumenge vinent tindrà lloc una competició per identificar el millor xuixo del món. Hem de presumir sense complexos d´allò que indiscutiblement és nostre. Com a Olot, on fan sense manies el Campionat del Món del joc de la botifarra.
L´Any del Xuixo és un encert absolut. Ens estàvem despistant. Girona ha vist com han tancat molts dels negocis tradicionals de pastisseries per diferents circumstàncies: la mala fama del sucre i els dolços per guardar la línia, els canvis d´hàbits de compra o la multiplicació de negocis de fleca que han incorporat línies de pastisseria més econòmiques i sovint amb menys pretensions. Però hi ha de tot i no vull generalitzar perquè hi ha algunes fleques que fan bona pastisseria, però en altres casos en poques hores el producte ja és de difícil consum. A més la fleca tampoc ha estat mai exclosa de la vida del xuixo, atès que no és un pastís. Estrictament hem de dir que és una pasta.
Com que el xuixo ha agafat bona fama fora de casa nostra, els gironins hauríem de començar a consumir aquest producte de forma més regular. Aprofitant que ara també se´n fan de mida més reduïda: els xuixets. Mira si se´n pot fer de broma amb el nom. Hi ha qui, quan li proposes el xuixo per esmorzar o berenar, ja es queixa del fet que s´engreixarà, com en el monòleg d´en Joan Capri «Mengem massa». Després, en un atac de gana, es farten de croissants d´aquells de tres pel preu de dos a determinat comerç que ja ha obert a Girona i on no em veuran entrar. Quan fa anys va tancar Puig, que era la pastisseria on es va crear fa cent anys el xuixo tal com es fa a Girona, semblava que aquest desapareixeria. Tranquils, en fa molta gent i el fan bé. Com en Julià Castelló, que n´ha fet bandera fins i tot substituint el negoci de la pastisseria per un obrador especialitzat que en serveix arreu. El que ens cal és que els gironins practiquem amb l´exemple. Els xuixos els hem de menjar i no només parlar-ne.
A hores d´ara de l´article, els amables lectors no tindran cap dubte respecte a la meva condició de llaminer professional. De petit la meva mare em donava els diners perquè camí al col·legi La Salle em comprés a la fleca que hi havia al carrer Migdia cantonada Pare Claret un dònut dels d´abans. Aquells que distribuïen de matinada, acabats de fer, amb el sucre fent una mena de cristall per sobre. A la tarda, si baixava una propina, feia una ruta cercant els meus dolços preferits a les pastisseries de Girona. Un dia a Roca, l´altre a Negre, Campistol, Castelló, Puig, Pratsesava, Saratoga, Verdaguer, el Cisne, Busquets, etc., i òbviament la Granja Mora (també recordo la Granja Llenas, a la plaça Marquès de Camps). D´aquella etapa infantil crec que només continuen el Forn Montserrat i Marqués. Avui en dia sovintejo Tornés, Reverter i acabo de descobrir els magnífics xuixos de La Puntual. Expressions de màxima felicitat que troben el seu punt màxim amb els bunyols de Can Serra de Palafrugell.
Ja ha quedat escrit que l´Any del Xuixo és una gran idea, però per a mi el millor encert que garanteix la seva utilitat és haver situat al capdavant de l´operació, com a comissari, el periodista Salvador Garcia-Arbós. Fa anys que el llegeixo i segueixo. En Salvador és avui un periodista gastronòmic amb prestigi dins i fora de Girona però sobretot un prescriptor. M´ha orientat sàviament, a mi almenys, pel que fa a cuiners, restaurants, productes, vins, etc. Consells que m´han fet gaudir un cop portats a la pràctica. I ho dic així, és de les poques persones que, quan escriu o parla d´un vi, l´entenc. En temps de confusió la claredat és un bé a protegir. Enhorabona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook